Els trenta relats que integren aquest nou recull de Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria. La mateixa mestria que ha fet que les crítiques literàries sueca, francesa i americana coincideixin a emparentar Monzó amb Kakfa, Borges i Rabelais. The New York Times ha lloat «la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària». Aftonblaet d'Estocolm afirma que, «sense cap mena de dubte, Monzó és una de les propostes més interessants de l'arbre genealògic de la narrativa europea contemporània».

(De la contracoberta d'El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema, 1993).