LA SUBMISSIÓ

La dona que ara pren un gelat de vainilla a la primera taula d'aquest cafè ho ha tingut sempre ben clar. Busca (i buscarà, fins que el trobi) el que ella en diu un home de debò, que estigui pel cas, que no perdi el temps en detalls galants, en gentileses inútils. Vol un home que no pari atenció al que ella li pugui explicar, posem per cas, a taula, mentre dinen. No suporta els homes que intenten fer-se els comprensius i que amb cara d'angelets li diuen que volen compartir els problemes d'ella. Vol un home que no es preocupi pels sentiments que ella pugui tenir. Des de púber va fugir dels xitxarel·los que es passaven el dia parlant-li d'amor. D'amor!

[...]

Aquesta és la mena d'home que vol. Un home que, al llit, la faci servir com li vingui de gust, sense preocupar-se pel d'ella, perquè el gust d'ella serà el que ell en tregui. [...] Que viatgi, i que (no cal que sigui gaire d'amagat) tingui altres dones, a més d'ella. A ella no li fa res, perquè ell sabrà que, sempre, només que li faci un xiulet, ella serà als seus peus, pel que vulgui manar. Perquè vol que la mani. Vol un home que la faci anar dreta, que la domini. Que (quan li vingui de gust) la grapegi davant de tothom, sense miraments. I que, si per aquelles coses de la vida ella té cap accés de pudor, li clavi bufetada sense aturar-se a pensar si hi ha o no gent que els mira. Vol que li pegui també a casa, en part perquè li agrada (disfruta com una boja quan li peguen) i en part perquè està convençuda que amb tota aquesta oferta no se'n podrà estar mai, d'ella.

(Dins de El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema, 1993, p. 25-26)

* * *

L'ADMIRACIÓ

La noia escolta bocabadada com el novel·lista críptic llegeix un capítol de la seva última novel·la. Quan acaba, mentre la gent aplaudeix ella aprofita per situar-se en una posició estratègica i, quan el novel·lista surt de la sala, xerrant ara amb un ara amb un altre i encaixant alguna mà, l'aborda. Li diu que està molt interessada en el que fa i que, si fos possible, voldria coneixe'l més a fons. La noia és bonica i al novel·lista li agraden les noies boniques. Mentre la mira, la noia aguanta la mirada i li somriu. El novel·lista accepta; es desfà dels organitzadors i van a sopar a un restaurant.

[...]

Van a casa d'ell, que viu en un últim pis sense ascensor («Com a les pel·lícules!», s'entusiasma ella) i hi passen la nit. L'endemà tornen a veure's.
Acaben anant a viure junts. Al cap de quatre mesos, ella queda embarassada. Tenen un nen. El pis se'ls fa no tan sols petit, sinó massa incòmode per pujar-hi una criatura. Un vespre, el novel·lista críptic pren una decisió: com sigui, ha d'augmentar els ingressos. Les novel·les críptiques amb prou feines donen res. I la suma del que ell cobra per fer ressenyes d'escacs al diari i del que ella cobra de dependenta en una perfumeria és una misèria.

[...]

A la fi poden canviar de pis. Ella torna a quedar embarassada. De tant en tant ell recorda l'època en què escrivia novel·les críptiques. És una època cada cop més llunyana. és una etapa acabada, i de vegades fins li sembla impossible haver-s'hi dedicat mai, a la novel·la críptica. No hi tornaria per res del món. La literatura li sembla ara una cosa arnada, un art de segles pretèrits. El futur, el present, no és als llibres, que ja ningú no llegeix, sinó als diaris, a la televisió, a la ràdio. I la publicitat, perquè es prostitueix conscientment, n'és l'art més excels. I ell hi està triomfant, en aquest art més excels. Fins al punt que tres anys més tard ja té agència pròpia, i cada dia arriba a casa totalment baldat, amb el temps just de fer un petó a les dues nenes, abans d'estirar-se al sofà, esbufegar i explicar-li a la dona, a ritme de metralladora, els mil tràfecs del dia.
La dona el mira amb llàstima. [...] Per això, quan se'n van al llit i ell s'adorm de seguida, ella continua amb el llum encès, llegint una novel·la. Es una novel·la enrevessada (és la nova tendència; les novel·les críptiques ja no es porten) que ha sortit fa dues setmanes i que en només aquestes dues setmanes s'ha convertit en un èxit, un gran èxit dins del món residual de la literatura. La troba apassionant, tant que no es pensa perdre la conferència que l'endemà a la tarda farà, el novel·lista, en un prestigiós institut de cultura de la ciutat.

(Dins de El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema, 1993, p. 51-54)