Quim Monzó neix a Barcelona el 24 de març de 1952. Després d'estudiar a l'escola Massana, treballa com a grafista. Als anys setanta viatja a Cambotja i Vietnam, aleshores en conflicte bèl·lic, on exerceix com a corresponsal de premsa. L'any 1976 apareix la novel·la L'udol del griso al caire de les clavegueres, obra per la qual obté el Premi Prudenci Bertrana. Aquesta primera novel·la reflecteix l'experiència viatgera de l'autor. El primer llibre de relats que publica, Self-Service, és de l'any 1977 i està escrit conjuntament amb Biel Mesquida. Es tracta d'una barreja estilística que esdevé una càrrega contra les convencions narratives establertes en el moment.

Passats aquests inicis, Quim Monzó destaca, ben aviat, en el terreny del conte i la narrativa breu i, d'aquesta manera, de seguida obté un gran reconeixement de crítica i públic. L'any 1978 publica Uf, va dir ell i el 1980 apareix Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Amb aquest recull guanya el premi de la Crítica Serra d'Or del 1981, premi amb el qual també serà guardonat, el 1986, per l'obra L'illa de Maians, publicada l'any 1985. Amb El perquè de tot plegat (1993), l'autor guanya el premi ciutat de Barcelona del 1993 i, altre cop, el premi de la Crítica Serra d'Or 1994, premi que repetirà, encara, l'any 1997 amb Guadalajara, obra apareguda l'any 1996. A Vuitanta-sis contes, publicat el 1999, revisa i aplega els contes d'aquests cinc llibres. Per aquest recull obté el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d'Or de l'any 2000. També és autor del llibre de narrativa El millor dels mons, publicat l'any 2001 i que inclou relats i una novel·la breu, i del recull de relats Mil cretins, que apareix l'any 2007.

Com a novel·lista, després de la seva primera publicació, la seva trajectòria segueix l'any 1983 amb Benzina i, posteriorment, amb La magnitud de la tragèdia (1989), novel·la amb la qual guanya el Premi de Novel·la El Temps. Amb tot, el gènere que Quim Monzó ha desenvolupat de manera més extensa, juntament amb la narrativa breu, és el de l'article periodístic. Els seus articles apareguts -al llarg dels anys- en mitjans com Diari de Barcelona, Avui, El Periódico de Catalunya, El Món, El Correo Catalán, El País, Canigó o La Vanguardia han estat aplegats en nombrosos reculls. Així, les obres El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010) són una mostra excepcional de la mirada crítica i irònica, sempre lúcida, de l'autor.

A més de la trajectòria com a escriptor pròpiament de creació, la traducció també és una tasca que desenvolupa a bastament durant tota la seva carrera. Ha traduït un bon grapat d'obres, especialment de l'anglès, d'autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, entre d'altres. D'altra banda, l'obra de Quim Monzó s'ha traduït a més de vint idiomes, una clara mostra del fet que es tracta d'un dels autors més representatius i de més repercussió de la literatura catalana contemporània.

El director Ventura Pons ha traslladat les seves històries al cinema amb les pel·lícules El perquè de tot plegat, de l'any 1994, i Mil cretins, del 2010. Ha estat guardonat amb nombrosos premis com la Lletra d'Or o el Premi Nacional de literatura catalana. L'any 2007 la cultura catalana va ser la convidada d'honor de la Fira del Llibre de Frankfurt i l'autor en va fer el discurs inaugural.