Aquest llibre arriba amb un retard de dos anys, degut exclusivament a les dificultats de programació de l'Editorial Moll, que d'altra banda no són més que una conseqüència de l'escassa capacitat d'absorció del mercat del llibre en el nostre país, que s'ha demostrat aquests darrers temps d'una manera molt eloqüent. Això fa que alguns fets —l'anècdota del llibre— hagin quedat allunyats en el temps. No obstant, la seva tesi segueix intacta, i això ja és una prova del seu interès.

El llibre neix d'una gran insatisfacció: la insatisfacció de l'autor davant la societat mallorquina. Va prendre cos com a resultat de la seva tasca periodística al diari mallorquí Última Hora, on durant una sèrie de mesos féu aparèixer les respostes anònimes —de la gent del carrer— sobre els temes més diversos, els més importants dels quals, degudament ampliats, es recullen en aquest llibre.

Malgrat la seva localització a Mallorca, i concretament a Ciutat, l'interès d'aquest treball depassa el públic insular, perquè no hi ha dubte que la problemàtica que presenta no és exclusiva del poble mallorquí. Amb poques excepcions, reflecteix una mentalitat molt estesa a grans zones del nostre país.

Al llarg del llibre, i en forma de capítols separats, com correspon a la seva gènesi periodística, desfilen una sèrie de problemes: el barraquisme, la situació social de la dona, els homes sense feina, el desconeixement de la nostra història i dels que l'han forjada, la crisi del turisme, la despreocupació per la política, i dos temes aparentment marginals que així mateix donen lloc a reflexions ben interessants: els aspectes econòmics de la mort, i l'existència de diverses religions dins la societat mallorquina. Paral·lelament, desfilen també les opinions que la gent té de cada un d'aquests temes.

(Fragment del "Pròleg" al llibre Gent de carrer. Palma: Moll, 1971, p. 7-8).