El seu nom era Ramon Llull, i no feia gaire que havia complert els trenta anys. Son pare, mort feia poc, era un home de bona posició a Barcelona, que havia anat en aquell estol comandat pel jove rei de Catalunya-Aragó, anomenat més tard el Conqueridor, que va prendre l'illa de Mallorca als bel·licosos musulmans. Amb un germà seu va decidir d'establir-se a l'illa que acabava d'esser conquistada; hi va portar des del continent la seva muller, i va comprar una casa a la Ciutat, on molt prest va néixer el seu únic fill.

La terra era barata a Mallorca, i el pare de Ramon en va adquirir en certa quantitat, sens dubte amb la intenció de fundar una de les famílies mallorquines dirigents del futur. Ramon fou educat amb la cura escaient a un noi de bon llinatge. Semblava destinat a esser un cortesà, puix que a l'edat de catorze anys va entrar com a patge al servei del rei i es va fer company dels dos fills d'aquest: Pere i Jaume. Quan Jaume arribà a l'edat escolar, Ramon, que era uns deu anys més vell, fou nomenat preceptor seu, i va néixer entre ells una amistat que el jove, dotat d'esperit pràctic, pogué aprofitar més tard.

L'estiu de l'any 1256, el Conqueridor va fer públic que el seu fill Jaume heretaria el regne de Mallorca, i Ramon, essent mallorquí de naixença, acompanyà el príncep hereu en una visita al seu futur reialme. Poc temps després, emprengué un seguit de viatges més prolongats, bé amb el rei, com a senescal seu, bé per comanda reial. Va trescar tot el regne de Catalunya-Aragó, estès ràpidament més enllà del que ara és la frontera francesa; va esser a Perpinyà i a Montpeller; a Corbeil, on assistí a les esposalles de la princesa Isabel amb el fill de Sant Lluís; i a Castella, amb el rei de la qual el Conqueridor mantenia una política amistosa.

Aquests viatges varen contribuir molt a eixamplar l'experiència de Ramon. El seu caràcter agradable i cordial li hauria assegurat certament bona acollida a qualsevol banda on anàs. Però, complit com era en tot el que feia, tenia evidentment massa poques coses a fer, i la vida frívola que portava li va resultar desmoralitzadora. Mentre creixia en virilitat, mostrava tots els signes de convertir-se en un cortesà dissolut.


(Fragment del llibre Foll d'amor. La vida de Ramon Llull. Palma: Moll, 1966, p. 24-25).