Dura tamen molli saxa cavantur acqua. És un vers d'Ovidi que Francesc de Borja Moll pare va adoptar com a lema de la seva editorial, que es va dir i es dirà sempre Editorial Moll. Es pot traduir així: "Tanmateix, les dures roques són foradades per l'aigua". És un vers, doncs, que parla a favor de la tenacitat, i del natural desenvolupament de les coses.

Tenacitat i abnegació, a més de talent i rigor, van ser les qualitats que li varen fer falta a Francesc de Borja Moll pare per crear un segell editor en llengua catalana de referència en plena República i fer-lo surar durant els anys de la Guerra Civil i les quatre dècades de satrapia franquista. Les mateixes qualitats que li han fet falta al seu fill, igualment dit Francesc de Borja Moll, per donar continuïtat a l'empresa. Fins ahir.

"Des de l'any 1934 al servei de la nostra cultura", era l'altre lema que figurava a les caixes i a la paqueteria de l'Editorial Moll. Un lema d'una estricta certesa, tant pel que fa a la data com pel que fa a la vocació de servei. Sense l'Editorial Moll i els més de mil títols que componen el seu catàleg, seríem orfes d'obres cabdals de la cultura catalana signades per autors com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Salvador Espriu, Joan Mascaró Fornés, Gabriel Alomar, Josep M. Llompart, Miquel dels Sants Oliver, Vicent Andrés Estellés, Baltasar Porcel, Blai Bonet, Jaume Vidal Alcover, Miquel Àngel Riera, Gabriel Janer Manila, Antònia Vicens, Maria Antònia Salvà, Salvador Galmés, Maria Antònia Oliver, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera i, per descomptat, Antoni Maria Alcover o el mateix Francesc de Borja Moll pare, responsables de la tasca titànica i imprescindible del Diccionari català-valencià-balear, més conegut com a Diccionari Alcover-Moll. Això per no fer una llista exhaustiva que ocuparia diversos articles de l'extensió d'aquest.

El patrimoni Moll és un dels més rellevants de la cultura catalana moderna, i no sé quina mena d'iniciativa s'ha de dur a terme per no permetre que es perdi com s'ha perdut l'editorial, però és obvi que alguna cosa s'ha de fer. No ens podem permetre prescindir-ne. Mentrestant, em permeto reproduir el missatge de comiat que han enviat el gerent i la directora de producció de l'editorial, respectivament Antoni Moll Echeto i Susanna Moll Kammerich, amb els quals vaig tenir l'honor de treballar durant uns quants anys de la meva vida i de l'editorial. Per a un segell que tota la vida ha viscut lligat a la llengua i la cultura catalanes com les flames a la fosca, han triat per dir fins aviat (que no adéu) als seus clients i lectors unes paraules d'un mallorquí argentinitzat que es deia Jorge Luis Borges, i que fan així: "Hay quienes no pueden imaginar un mundo sin pájaros, hay quienes no pueden imaginar un mundo sin agua; en lo que a mí se refiere, soy incapaz de imaginar un mundo sin libros". Una abraçada a en Toni, na Susanna, en Miquel, en Joan, en Toni Galindo i, per descomptat, a en Xesc Moll. Com diu la cançó, We'll meet again, some sunny day.

(Sebastià Alzamora. "En el tancament de l'Editorial Moll", Ara, 19 d'octubre del 2014, p. 45).

* * *

"No hi ha marxa enrere". En Xesc Moll, economista, als 77 anys ha perdut casa seva, n'ha fet dació per esborrar una hipoteca, un crèdit amb garantia personal que firmà per nodrir una empresa familiar en crisi. El desnonament pactat no ha estat suficient. Moll, un dels vuit fills de l'insigne filòleg i promotor de la llengua catalana, Francesc de B. Moll (1903-1991), no ha pogut servar la pervivència de la companyia, una empresa cultural múltiple a Palma: l'Editorial Moll, la Distribuïdora Moll i la llibreria Llibres Mallorca.

"Potser sobreviurà alguna cosa si hi ha una iniciativa ciutadana, solidaritat i mobilització per salvar el que és emblemàtic, el fons documental i col·leccions literàries: Raixa, Les Illes d'Or, La Balanguera", cavil·la Xesc Moll, escanyat, una veu sorda sense alè. "És un poc trist tot plegat. Retornar haurà d'esser amb una nova marca i nosaltres (els Moll) no hi serem". Ells "foren" les obres de Llorenç Villalonga, Miquel Bauçà, Blai Bonet, Joan Fuster, Baltasar Porcel.

La marca de can Moll s'ha esbucat, l'activitat i el negoci han passat per ull i la societat limitada s'haurà de liquidar sense remei. Es creà per fer llibres i lectors i vendre edicions en català, han estat més de 1.200 títols propis en 80 anys. Sorgí com una missió per acabar la immensa aventura social que fou l'edició del Diccionari català-valencià balear (DCVB), una dèria d'un segle. El 1934, el primer títol fou un Ramon Llull, el Llibre d'Amic e Amat, quan el Moll pare creia que a Mallorca hi havia cent lectors en català.

(Andreu Manresa. "La mort de can Moll", El País. Quadern, núm. 1562, 23 d'octubre del 2014, p. 4)