L'hel·lenista Carles Miralles (Barcelona, 1944) ha anat construint, tot al llarg de quaranta anys, una sòlida obra literària de doble pivot, com a poeta i com a estudiós de la literatura. A D'aspra dolcesa (Poesia 1963 - 2001) aplega els quatre llibres de poemes ja publicats [...] als quals afegeix dos reculls nous, Mans lentes d'aigua i Homenatges, poemes dedicats i de circumstàncies. Set llibres –dos d'ells originàriament en un sol volum– en quaranta anys de creació poètica que donen bé la mesura d'un autor molt exigent i d'un procés creatiu de lent degoteig, i formen, com apunta Joaquim Molas en el seu pròleg, "una cadena contínua, alhora, de contingut i de forma, que s'inicia, es desplega i es transforma sense deixar de ser mai ella mateixa". En els seus poemes hi ha, continua Molas, "un gruix prodigiós d'erudició interioritzada, breu, de saviesa viva, d'una banda, lingüística, i de l'altra, humanística".

(De la contracoberta de l'obra D'aspra dolcesa. Poesia 1963-2001. Barcelona: Proa, 2002)