Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1818-1884), considerat un dels introductors del Romanticisme a Catalunya, és una figura preeminent de la Renaixença literària. Participa en la restauració dels Jocs Florals, i en defensa la seva catalanitat.

Els seus treballs sobre història, literatura i filologia, d'un gran rigor intel·lectual, obren el camí als mètodes moderns d'investigació i creen una escola que arriba fins als nostres dies. Sobresurten Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos (1853), De los trovadores en España (1861), Ressenya històrica i crítica dels antics poetes catalans (1865), De la poesía heroico-popular castellana (1874) i Estudios de lengua catalana (1875), entre molts d'altres. També escriu poesia, com ara el poema èpic La cançó del pros Bernard (1867) i la cançó La Complanta d'En Guillem (1872).

Un dels seus deixebles més destacats, Menéndez y Pelayo, s'encarrega de la publicació de Obras completas del Doctor D. Manuel Milá y Fontanals (8 vol., 1888-1896), un recull de bona part dels seus assajos, articles i discursos. El 1908 apareix el volum Obres catalanes d'en Manuel Milà i Fontanals, que aplega, per primer cop, les seves poesies catalanes en un sol volum, a més dels discursos i articles sobre filologia i literatura. L'Institut d'Estudis Catalans s'encarrega de l'edició crítica revisada de les Obres Completes, a cura de Manuel Jorba, un dels estudiosos més importants de la seva obra.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Josep Miàs.
Imatge del pòrtic: Retrat a l'oli de Manuel Milà i Fontanals, obra de Josep Ll. Pellicer i Fenyé (1888). Galeria de Catalans Il·lustres de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, © propietat del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.