Jaume Medina i Casanovas (Vic, 1949 - Barcelona, 2023). Poeta, filòleg, llatinista, traductor i assagista.

Es llicencia en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona amb la tesi doctoral Història de les adaptacions de metres clàssics greco-llatins en la poesia catalana (segle XX), que rep el Premi Josep Carner de l'Institut d'Estudis Catalans (1997). EL 2009 obté la càtedra en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència fins a la jubilació.

Poeta de la Generació dels 70, inicia la seva carrera amb llibres com Temps de tempesta (1974), Encalçar el vent (1976) o Dura llavor secreta (1990), tot i que escriu versos de temàtica variada incloent la poesia religiosa i popular. Tradueix autors del castellà, de l’anglès, l’alemany, però sobretot del llatí, amb traduccions d'Ovidi, Erasme de Rotterdam, Sant Agustí, Virgili o Catul. Escriu el primer tractat de retòrica i poètica publicat en català, L’art de la paraula (2000), a més d’una novel·la de ficció autobiogràfica i nombrosos estudis sobre Carles Riba.

Al llarg de la seva efervescent trajectòria professional, ha estat mereixedor de diversos premis: el Premi a la millor traducció de l'any 1982 (1983), el V Premi Fundació Congrés de Cultura Catalana de Biografia i Estudis Històrics (1988), el Premi Crítica Serra d'Or de Recerca (1990), el Premi de Crítica Literària Jaume Bofill i Ferro (1999) i el Premi Ciutat de Palma Camilo José Cela de crítica literària (2010).