"Acceptant la data dels Jocs Florals de 1864 com la data clau per a la coneixença personal de les dues escriptores, és obligat destacar la tasca propagandística, sincera i constant, que Dolors Monserdà va desenvolupar a favor de la seva amiga Massanés. Les especials circumstàncies i característiques d'aquell moment històric, la seva transcendència i la manca d'una presència normal de la dona en el món de la literatura, afavoririen l'empatia necessària per tal que mestra i deixebla establissin una relació fonda basada en uns mateixos principis i circumstàncies: una sòlida formació religiosa, l'autodidactisme i el voluntarisme en la seva educació, l'inici precoç en el món literari, etc...

(...)

És en aquest període de temps que cal situar la relació i coneixença entre Dolors Monserdà, Josepa Massanès i dues corresponsals més, Pilar Sinués i Pepita Pujol de Collado. Totes elles tenen una característica comuna, són escriptores i poetesses. I totes elles tenen vincles molt forts amb diverses publicacions periòdiques i, tres de les quatre, en són directores.

(...)

Moltes seran les ocasions en les que la poetessa tarragonina serà ressenyada com mereix per la seva incondicional admiradora. "La llumanera de Nova York", que dirigeix Artur Cruyàs, dedica el número de maig de 1879 a les escriptores catalanes. Dolors Monserdà n'ha fet la selecció i estudi, ocupant la Massanés el lloc meritori que li pertoca i acompanyada per diversos poemes d'altres escriptores del seu temps: Victòria Penya d'Amer, germana de Pere d'Alcàntara, un dels amics de Josepa Massanés i alhora corresponsal de Dolors Monserdà; Agnes Armengol de Badia, filla espiritual de Pelagi Briz, corresponsal també i col·laboradora de Dolors Monserdà; "Agna de Valldaura", etc...

(...)

El fidelíssim record de la Monserdà vers la seva amiga Massanés es perllonga fins el 18 de maig de 1914 quan, a Sabadell, se celebra un homenatge a la també poetessa Agnès Armengol de Badia. És en aquesta celebració, que aplega bona part de la intel·lectualitat femenina del moment, que sorgeix la proposta de col·locar el retrat de Josepa Massanés a la Galeria de ciutadans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona. Signen la petició, en primer lloc, Agnès Armengol, seguida de Dolors Monserdà, Carme Karr, Agna de Valldaura, Maria Domènech de Cañellas...; el document amb la sol·licitud a favor de Massanés, arribarà fins a les mans de Víctor Català, Francesca Verdaguer, Narcisa Freixas i d'altres personalitats significades en aquells dies. L'alcalde de Barcelona, Joaquim Sagnier i Villavecchia, i el secretari de l'Ajuntament, el 10 de març de 1914, escriuen a Dolors Monserdà encarregant-li la redacció de la biografia de Massanés per procedir a col·locar el retrat de la poetessa a la Galeria de Ciutadans Il·lustres. Monserdà compleix l'encàrrec i escriu una extensa i completíssima biografia de Josepa Massanés, part de la qual fou llegida en el moment de col·locar el retrat de l'amiga a la Galeria de Ciutadans Il·lustres.

(...)

D'aquesta manera, al llarg de 39 anys, podem constatar que Josepa Massanés ha estat una presència constant dins la vida i l'obra de Dolors Monserdà, tan important com la seva pròpia producció literària o els seus esforços per a millorar la situació social i cultural de la dona obrera i camperola dels seus dies."

(Sofia Esteban: "Josepa Massanés dins l'epistolari de Dolors Monserdà", Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària (Tarragona), núm. VII, 1994, p. 111-130)