Josepa Massanés i Dalmau neix a Tarragona l'any 1811. Filla de Josep Massanés, enginyer militar, i d'Antònia Dalmau, es queda òrfena de mare als cinc anys. La seva educació passa a mans dels avis i del pare que, tot i viure exiliat uns anys a França, és una figura important que l'encoratja a desenvolupar les seves ambicions literàries i educatives. Les inquietuds de Massanés són incompatibles amb la mentalitat de l'època i li caldrà molta voluntat per aprendre de manera autodidàctica tot allò que la societat posa fora del seu abast. La lluita pels drets de les dones la situen com una de les primeres figures del feminisme a Catalunya.

Massanés comença a escriure en castellà i publica els seus primers poemes l'any 1834 al diari El Vapor. Segueix publicant a la premsa, a El guardia nacional i La religión, i obté reconeixement públic i social, ja que és nomenada membre de la Societat Filodramàtica l'any 1837 i sòcia d'honor de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l'any 1838. Aquests reconeixements s'allarguen a l'època en què, a causa del seu matrimoni, viu breument a Madrid (1843–44). Allà es relaciona amb els cercles literaris i la nomenen sòcia del Liceo Artístico-Literario de Madrid.

Els seus poemes en castellà es recullen en dos llibres: Poesias, de l'any 1841, i Flores marchitas, del 1850. Juntament amb Gertrudis Gómez de Avellaneda, és una de les primeres dones de l'època moderna que publica un llibre. La temàtica de les poesies és àmplia i està marcada per la tendència i la tradició del romanticisme; s'hi troben motius religiosos, profans o nacionals i disquisicions sobre l'amor, la natura o el pas del temps. Es poden establir analogies entre algunes de les composicions de Massanés i les seves experiències vitals; per exemple, "Ana, madre de Samuel" tracta, a partir d’un motiu bíblic, de l'absència de fills. La maternitat és també el tema d'un dels poemes més coneguts de Massanés a l'època, "El beso maternal", que es va arribar a traduir a l'anglès i a ser recomanat a les escoles de Nova York. D'altra banda, el poema "La resolución" tracta amb ironia el tema de l'escriptura femenina.

En les dècades dels anys cinquanta i seixanta Massanés participa activament en la recuperació i la creació de la cultura i la llengua catalanes de la Renaixença i comença a escriure en català. Pren part en la restitució dels Jocs Florals, dels quals serà reina l'any 1862, i n'obtindrà un premi extraordinari el 1864. També col·labora en els llibres Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859) i serà inclosa, l'any 1882, dins el Llibre de la pàtria. Colecció de poesias del modern renaixement.

La figura de Massanés és molt lloada en l'època, d'una banda, pels seus companys literaris, com ara Víctor Balaguer o Rubió i Ors, que li dedica un dels poemes de Lo gayter del Llobregat, i de l'altra popularment, ja que, com es diu en una antologia de principis del segle XX, els seus poemes de la Guerra d’Àfrica ("La roja barretina catalana" principalment) eren recitats "a l'Ateneu, als cafès i a les llars de tots els barcelonins" i van ser editats en fulls que es llançaven als soldats en la seva marxa i la seva tornada. La poesia de Massanés en català segueix la línia de la castellana, però hi prenen més força els motius que giren entorn de la pàtria i els seus costums i l'intimisme que destil·laven alguns dels seus poemes anteriors s'hi fa més punyent. L'obra en català es va recollir pòstumament en el volum Poesies, l'any 1908, prologat per Dolors Monserdà. Massanés havia mort l'any 1887, quan el reconeixement popular ja havia decaigut.

La importància de la figura de Massanés no només rau en l'obra escrita, el reconeixement popular i la participació en el cercle de la Renaixença. La seva lluita és pel dret d'escriure de les dones. Reflexiona sobre aquest dret al "Discurso preliminar" que obre el volum Poesias (1841) i al poema d'aquest recull titulat "La resolución". En la societat del moment, i també dins dels cercles en què ella es mou, la idea de "l'emancipació intel·lectual" que defensa Massanés és una reivindicació revolucionària. Parteix de reflexions sobre la importància de l'accés a l'educació i s'oposa frontalment al discurs de gènere de l'època. La preocupació per l'educació la porta també a fundar una escola l'any 1869.

La seva obra i fama esdevenen exemples de la reivindicació de gènere. D'aquesta manera Massanés és el començament d'una cadena de filiacions en femení, que transmet i cerca models. Dolors Monserdà reivindica en tot moment la vida i l'obra de Massanés, prologa l'edició pòstuma de les poesies en català i n'escriu la biografia.

Massanés és literàriament una figura important, però poc coneguda actualment, del romanticisme hispànic i de la Renaixença catalana. En el discurs del gènere Massanés és una de les pioneres de la reivindicació de la paraula per a les dones.