Lo treball es la vida,
salut y pau;
lo treball es la ditxa
del home honrat;
lo treball dona forses;
fills, al treball!
ja l'estrella del día
pert son esclat
mentres que va aclarantse
l'obscur del blau;
ja fòra les pallisses
cantan los galls
y los aucells ensajan
llurs primers cants;
no s'ovira un sol núvol,
bon matí fa,
ni's mou la tramontana,
ni lo mestral;
relluheix la gelada
com un mirall
y'ls regalims de gebre
dels verdissals
entremitx dels tronchs, semblan
fils de brillants.

Lo treball es la vida;
¡au, minyons, au!
lo dormilega y dropo
no es català.
¿Què badallas, pampana?
semblas un drach
ò los quissos quan grunyen
al despertar.
Llestesa convé al amo,
no pas badalls;
a la feyna, a la feyna,
sens rondinar!
ja en la llar bull lo farro
fumera alsant,
ja la porrona es plena
de bon vi blanch;
mengèu, mossos, que l'alba
ve clarejant,
posèu en les carretes
vergues y banchs,
les saques y borrasses,
y avant, avant,
qu'arribarèm gran dia
al olivar

* * *

¡Quí na gruxa de gelada!
¡alsa, noys, qu'axò fa pler!
los cristalls de la gebrada
lo treball los pot desfer.
      Batèm, donchs, batèm,
      trich-trach, trich y trach,
      vagen les mans llestes
      y olives al sach!

-Donèume la bota, dònes.
- ¡Apa, Xato, qu'es vi blanc!
- Pauleta, si tu aygua'm donas,
l'aygua m'encendrà la sanch.-
      Batèm, donchs, batèm,
      trich-trach, trich y trach,
      vagen les mans llestes
      y olives al sach!

-¡Poch judici! cúll y càlla.
- A tu't voldría cullir.
- No cridis tant, veu de gralla,
que la mare't pot sentir.-
      Batèm, donchs, batèm,
      trich-trach, trich y trach,
      vagen les mans llestes
      y olives al sach!

-¡Axò plà! ton pare es fòra,
ta mare no't veu ni't sent.
- Ja ho veig jo, nas de tenora,
qu'has perdut l'enteniment.-
      Batèm, donchs, batèm,
      trich-trach, trich y trach,
      vagen les mans llestes
      y olives al sach!

- Es ben cert, t'estimo massa.
- ¿Massa, manyach? ets escàs.
- Ja t'ho diré demà a plassa
ans del primer contrapàs.-
      Batèm, donchs, batèm,
      trich-trach, trich y trach,
      vagen les mans llestes
      y olives al sach!

¡Viva Deu, cullita rara!
lo fruyt no té corch ni dany,
valdrà més l'oliassa d'ara
que l'oli més pur d'antany
      Batèm, donchs, batèm,
      trich-trach, trich y trach,
      vagen les mans llestes
      y olives al sach!
. . . . . . . . . . .
Prou, minyons, tasca acabada!
pleguèu prompte que fret fa
y tindrèm tramontanada,
a fè a fè de cristià.
      De batre dexèm,
      céssen los trich-trachs,
      que de plens sobrixen
      borrasses y sachs.

Als carros les portadores,
que'ns cridan los fochs dels trulls,
y a mi, Paula, les traydores
miradetes dels teus ulls
      De batre dexèm,
      céssen los trich-trachs,
      que de plens sobrixen
      borrasses y sachs.

- Xato, déxat de faldilles:
arría, que's pon lo sol.
- Y donchs, bona nit, pubilles;
fins a demà, si Deu vol.

(Del llibre Poesies Barcelona : Ilustració Catalana, 1908, pp. 94-99)