L’enginyer tècnic de maquinària, sabadellenc i escalador apassionat, Òscar Masó Garcia, 35, ha tornat a escriure un segon llibre sobre la Castellassa de can Torras, roca de la qual està enamorat per ser la "meravella geològica per excel·lència del massís de Sant Llorenç". Publicat per Farell Editors, ara no dona itineraris, com en el primer volum, sinó que informa de la seva història, tradició i llegenda.

—Vostè ja té un amor. Es diu Castellassa. O no?
—Clar, és l’agulla més esvelta de tot el massís: cinquanta metres en picat, ben separada del cingle i amb una forma tan característica que li han dit de tot: camell, les monges, el pastoret...

—No n'ha tingut prou amb escriure un llibre que n’ha hagut de fer un altre.
—Tot va començar per una operació de genoll. M’havia de quedar a casa fent repòs quinze dies i vaig dir: faré un llibre de la Castellassa.

—Municipi?
—Matadepera, però ells no la veuen. Es veu millor des de Castellar. I si vens de l’AP7 des de Tarragona quan ets a Sant Cugat la veus perfectament retallada a l’horitzó, a la dreta de la Mola.

—Per què li diuen el Pastoret?
—És una llegenda molt maca. Es veu que, el 1635, un pastor s’hi va enfilar, però després, com que no sabia baixar, va pregar a la Mare de Déu de les Arenes, que té una ermita al peu de la Castellassa, i el va salvar. L’endemà es va despertar a baix miraculosament.

—Vostè hi ha pujat, i baixat, trenta vegades.
—I no tinc el rècord. Hi ha un senyor de Castellar de vuitanta-quatre anys que l’ha fet cent cinquanta-sis vegades. L’any passat, amb vuitanta-tres anys, encara la va pujar i aquest any diu que ho vol provar.

—Però això és una malaltia encomanadissa!
—Sí. Fins i tot hi ha gent que ho puja sense assegurar-se. Per ara, sortosament, ni un accident mortal.

—Ve de lluny?
—Els primers van ser uns terrassencs el 1927, però la família De Quadras el 1933 [...] ho van fer amb les filles amb americana i corbata.

—La Castellassa és més de Terrassa que de Sabadell?
—No, perquè després van venir els de Sabadell i van pujar per les parets més complicades.

—I aquesta bandera catalana?
—La van posar durant la dictadura de Primo de Rivera perquè la Guàrdia Civil no s’atrevia a pujar-hi. La disparaven des de baix fins que trencaven el pal a trets.

—Hi haurà un tercer llibre?
—No. Amb aquest segon ja plego.

—Això ja ho veurem.

(Víctor Colomer: "És l’agulla més esvelta de tot el massís de Sant Llorenç", Diari de Sabadell [Secció "Cara a Cara"], 17 d’abril de 2010, p. 13)