Òscar Masó Garcia neix a Sabadell l’any 1974. S’aficiona a la muntanya des de ben petit a través d’excursions i acampades familiars. Al mateix temps, desenvolupa la seva creativitat dibuixant còmics i mapes de països inventats. Forma part de les primeres generacions de l’actual democràcia que aprenen català des de primària. Als nou anys realitza la primera ascensió d’alta muntanya als Pirineus durant les vacances, fet que l’esperona a començar a escriure en català les vivències. S’inventa una editorial i una col·lecció pròpies i comença a "publicar-ne" els seus capítols. Omple llibretes senceres, els primers anys escrivint a mà i, després, amb màquina d’escriure. D’adolescent s’aficiona a l’escalada, un nou motiu per escriure més. Llegeix clàssics de literatura de muntanya com Walter Bonatti, Jean Escudier, Joan-Enric Farreny o Kurt Diemberger.

Inicia la Formació Professional a l’Escola Industrial de Sabadell, obtenint el títol de Delineant Industrial junt amb el Premi David (1993), atorgat al millor expedient acadèmic d’FP de la comarca. Seguidament, estudia Enginyeria Tècnica Mecànica a l’Escola Industrial de Terrassa (1997). En l’aspecte lingüístic obté el títol de Nivell Superior de Català atorgat pel Consorci de Normalització Lingüística, cursat a Sabadell (2011), combinant-ho amb l’aprenentatge de l’anglès, el francès i l'italià.

La seva afició a la muntanya el du a recollir dades de les vies d’escalada d’estil clàssic que obre a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i altres massissos, la majoria amb el seu germà Albert, i això fa que l’any 1994 tots dos comencin a publicar ressenyes i articles a les revistes Desnivel, Vèrtex i a la desapareguda Extrem. Es fan membres del Grup Cavall Bernat, capitanejat per Josep Barberà i Suqué, prolífic muntanyenc i escriptor santcugatenc que els influeix en la forma d’anar a la muntanya i de divulgar-la.

Amb aquests estímuls, després d'anys de recerca i recopilació de dades publica el seu primer llibre, Descobrint la Castellassa de Can Torras i els seus Voltants (2008), treball que completa amb La Castellassa de can Torras. Història, tradició i llegenda (2010), una monografia d’aquest sector de Sant Llorenç del Munt. L’any 2011 apareix el primer llibre escrit amb el seu germà Albert: Escalades a Montserrat, el Cairat, i Sant Llorenç del Munt i l’Obac (2011), una obra autobiogràfica que rep el X Premi Vèrtex. Tots dos realitzen també audiovisuals de muntanya, dos d’ells premiats a la Mostra d’Audiovisuals i Fotografia de Muntanya del Districte de Sant Martí de Barcelona (2012 i 2014). A més, reben també el premi de Periodisme al millor treball de premsa escrita del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló per l’article "Piulades d’altura" (2015), publicat a Vèrtex i que tracta sobre els llibres de registre dels cims de les muntanyes. Sense abandonar aquesta temàtica, l’Òscar estira el fil i publica Libros de cima (2018), guardonat amb el Premi Collsacabra de la Fira del llibre de Muntanya de Vic, un treball quasi enciclopèdic escrit en castellà que, gràcies a conèixer diverses llengües i a realitzar uns quants viatges, l’ha dut a escorcollar les principals serralades del planeta i la seva història. Es tracta d’una obra considerada única al món pel que fa a temàtica i extensió. Poc abans, un altre llibre realitzat amb el seu germà Albert rep el Premi de Recerca Vila d’Esparreguera (segona edició), titulat Catàleg de roques i agulles monolítiques del massís de Sant Salvador de les Espases (2017), que inclou capítols d’història i geologia del massís.

A banda dels llibres, és coautor i col·laborador de diverses guies d’escalada i d’excursionisme, i ha publicat més d’un centenar d’articles en butlletins de centres excursionistes i revistes com Vèrtex, Muntanya, Excursionisme, Mai Enrera, Vallesos i Desnivel. Hi ha tractat aspectes històrics, humans i biogràfics sovint inèdits, així com altres de naturals o tècnics relacionats amb la muntanya, fruit d’una recerca documental, d’arxiu, d’entrevistes a personatges o basant-se en exploracions i experiències pròpies viscudes. Per exemple, ha donat a conèixer una escaladora pionera catalana desconeguda fins a dia d’avui, Paquita Bernad, o un alpinista històric dels Alps, Julius Kugy, poc conegut a Catalunya. Amb Albert Masó, ha coordinat la publicació dels relats inèdits del pioner muntanyenc català Josep Maria Torras Homet, i ha realitzat la revisió integral de l’obra pòstuma de l’alpinista sabadellenc Albert Escolà Massagué.

Ha aportat treballs d’investigació i recerca a les Trobades d’Estudiosos del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (2009, 2013, 2019, 2022) i a les Jornades de literatura excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (2011, 2013), tractant-hi aspectes muntanyencs d’arqueologia, vegetació, arxius històrics i toponímia.