La dèria florística de Kugy va ser recompensada pel triestí Albert Bois de Chesne, gran amic a qui va dedicar molts dels seus llibres. De Chesne, aficionat a la botànica, l’any 1926 va fundar un jardí botànic alpí, el Jardí Juliana, a la vall de Trenta. L’ajudaren botànics experts, a més d’un Kugy entusiasmat que li va trobar exemplars rars en llocs remots. Avui dia és gestionat pel Museu d’Història Natural d’Eslovènia i conté unes sis-centes espècies. Kugy el va sovintejar fins als darrers dies, sense mostrar cap recança per la flor esvanida: «Ningú no es pot imaginar que jo trobi a faltar aquest període de recerca [...] ¿Qui no voldria en la seva vida haver conegut els temps del seu primer i més pur dels amors? [...] A través del temps i de l’espai, jo et saludo, estimada flor de somni del meu cor, Scabiosa trenta!».

(Fragment de l’article "Julius Kugy. El pare de l’alpinisme modern als Alps Julians", dins la revista Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 935, 2020, p. 63)