En molts indrets, els escaladors han omplert el paisatge de noms urbans i molt allunyats dels noms de la zona, amb l’agreujament que aquests noms s’han començat a popularitzar entre els mateixos pobladors autòctons del lloc, i fins i tot s’han començat a incloure en els mapes i guies més recents. Els noms dels sectors d’escalada són els més perjudicials, ja que no corresponen a la microtoponímia de les vies que els omplen, i esdevenen topònims de major rang que són emprats per persones alienes a aquest esport. Els experts avisen de les conseqüències d’aquesta invasió de noms alteradors d’una toponímia desprotegida i que els ens oficials no vetllen per assegurar-ne la supervivència. No hi ha lleis ni normes que regeixin el procés de creació de neotopònims enlloc, ni per les vies d’escalada ni per exemple les noves urbanitzacions que omplen d’exotismes les terres catalanes. En Ramon Amigó s’expressà contundentment davant d’aquesta situació en diferents llibres, si bé no explícitament amb les vies d’escalada, però sí en els exotismes moderns i definicions de noms realitzades a la lleugera, clamant pel respecte a l’"enorme complexitat que comporta internar-se en la brolla espessa i espinosa de les etimologies dels noms de lloc".

(Fragment de l’article "Una aproximació a l’embolic dels neotopònims verticals", publicat al llibre de recull de les XX Jornades de Literatura Excursionista dedicades a Ramon Amigó Anglès. Barcelona: Arxiu bibliogràfic excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 2014, p. 238-239)