Sense mi.
Guanyador del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2002, aquest poemari està organitzat mitjançant una simetria lírica perfecta: cinc parts delimitades cadascuna d'ells per dues tannkes i entremig vint-i-quatre haikús. Un bon nombre d'aquests poemes de forma orientalitzant, doncs, on Isidre Martínez Marzo concentra l'estil per aprofundir en conceptes com l'amor, la natura o el poder de la paraula.