VERITAT DE L'AUGURI

La primera de les vegades que
vaig despullar-me tot davant la mar,
recorde que el ponent m'obria al verd
d'una presència tangible. Jo
no gosava trobar resposta a res:
preguntava. Tenia dívuit anys,
dos dilemes, molts dubtes, un secret,
i sobre els llavis, símptomes d'amor.
Un fumarell lliscant enlaire féu
de l'escuma l'onada més fugaç.
I llavors em vaig dir a mi mateix:
"Guarda aquesta delícia ben endins
de tu, ja teua, per a ser raó
d'allò que vas sentir un sol instant,
tribut de la bellesa que et sap viu."
Mentre, encara, a l'ocàs a la platja ajau
vol d'arenes, igual que en altre temps,
sembla cert, i de nou reprenc aquell
ritual, laberint de llum i goig.

(Del llibre Els adéus. Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 10)

* * *

MOMENT D'ARA

Al fons suprem m'endinse, encara més,
senzill llampec que m'ompli d'estupor.
Responc que sé que sóc, que estic guanyat
d'estar replet, tresor inconegut
de la paraula sí. Però m'avinc
al gust d'un altre do.
Gose esperar.

(Del llibre Els adéus. Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 27)

* * *

AL LLINDAR DE LES HORES

Tranquil li creix un paradís, i no
oculta cap presagi més senzill
que el de l'única rauxa que li plau.
Té el gest de l'alegria quan defuig
els desficis, se n'ompli d'una sort
tenaç i greu que escapa a tota llei.
L'amor duu sempre el rostre descobert.
Però si cal la seua voluptat
de nusos saborosos o d'espills,
si falta al goig unànime, tot just
jurem-li ser rebels, siguem herois
per redimir-nos-en, i no morim,
que no siga debades que existeix.

(Del llibre Els adéus. Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 46)

* * *

LA PRIMERA PASSA

De res te'n penedesques.
Qui no gosa
callar-se l'esperança no mereix
un altre mot de sort tan vana.

Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria terrible de no creure't.

Digues que sí. L'absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.

(Del llibre Els adéus. Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 60)