Autors i Autores

Isidre Martínez Marzo

A l'italià

  • Amore, oblio, desiderio, lussuria... [Amor, l'oblit, desig, i la luxúria... ]. Dins la revista Poesia, 196 (Roma, juliol-agost de 2004), p. 35-36. [Trad. Francesco Ardolino]

    AMOR, L’OBLIT, DESIG, I LA LUXÚRIA...

    Amor, l’oblit, desig, i la luxúria
    d’acomplir-se el moment, de proclamar-lo.
    Senzilla aquesta pau, i sense espera
    viure en silenci la primera joia.

    Només qui dubta amaga la certesa.
    Només celebra qui s’obstina a creure.

    (Els adéus, 2000)

    AMORE, OBLIO, DESIDERIO, LUSSURIA...

    Amore, oblio, desiderio, lussuria
    di compiersi il momento e proclamarlo.
    Semplice questa pace, senza attesa
    primo gioiello vissuto in silenzio.

    Chi dubita nasconde la certezza.
    Esulta solo chi si ostina a credere.

    (Els adéus, 2000)

    * * *

  • Al caso [A l'atzar]. Dins la revista Poesia, 196 (Roma, juliol-agost de 2004), p. 35-36. [Trad. Francesco Ardolino]

    A L’ATZAR

    I bé seria, si no res tinguera,
    benaurat de saber-me en la mancança
    de l’única certesa que m’importa.

    No me’n sent digne, encara que l’auguri
    de l’oracle s’enganye de fortuna.

    Afirme en cada sí l’entusiasme
    de buscar i trobar.
    Em cal la vida.

    (Els adéus, 2000)

    AL CASO

    E davvero sarei, pur senza nulla,
    beato di sapermi nell’assenza
    dell’unica certezza che mi importa.

    Me ne sento indegno, pur se l’augurio
    dell’oracolo equivoca la sorte.

    Affermo in ogni sì l’entusiasmo
    di chi cerca e trova.
    Mi urge la vita.

    (Els adéus, 2000)

    • * * *

  • Il mercato era qui, e lì la piazza... [Ací hi hagué el mercat, allí la plaça]. Dins la revista Poesia, 196 (Roma, juliol-agost de 2004), p. 35-36. [Trad. Francesco Ardolino]

    ACÍ HI HAGUÉ EL MERCAT, ALLÍ LA PLAÇA...

    Ací hi hagué el mercat, allí la plaça.
    Baixàvem a les nou si no plovia.
    A sota d’aquest arbre vam besar-nos
    amb una passió d’adolescència.

    Aquella casa fou on jo vaig nàixer.
    Recorde que en eixir d’escola al vespre
    la mare m’esperava allà, a la porta.
    Quan arribaren els soldats sentírem

    una por impertèrrita, però
    la maledicció caigué del cel.
    Ni Déu mateix vingué per ajudar-nos.

    I què faig ara ací davant les runes,
    si viure és sobreviure els nostres morts
    i morir la paraula més senzilla?

    (La tristesa de Sòcrates, 1999)


    IL MERCATO ERA QUI, E LÌ LA PIAZZA...

    Il mercato era qui, e lì la piazza.
    Se non pioveva uscivamo alle nove.
    Ci siamo baciati sotto quest’albero
    presi da slancio adolescenziale.

    Quella è la casa in cui io sono nato.
    Ricordo, uscendo di scuola la sera,
    mia madre che mi aspetta sulla porta.
    Quando i soldati giunsero sentimmo

    una sconcertante paura, ma
    cadde dal cielo la maledizione.
    Neanche Dio c’è venuto in soccorso.

    Che ci faccio davanti alle rovine
    se vivere è sopravvivenza ai morti
    e morire è la parola più semplice?

    (La tristesa de Sòcrates, 1999)