L’escriptura d’aquest poemari —bastant anòmal quant al to i les temàtiques que freqüenta Isidre Martínez Marzo— fou motivat pel gran impacte fruit de les guerres de Bòsnia-Herzegovina, Croàcia, Kosovo i Burundi. Una reflexió, sempre genèrica, al voltant de la violència i del secular poder autodestructiu de l’ésser humà.