Concepció G. Maluquer (Salàs de Pallars, Pallars Jussà 1914 - Barcelona 2004) poeta, narradora i novel·lista.

La seva vocació d'escriptora agafa forma durant la dècada de 1940, tot i que no publica fins 1960. Forma part, doncs, de la generació silenciada de la Postguerra. La seva veu és coherent amb la realitat del seu temps i del país, però les circumstàncies històriques de repressió de la cultura catalana van impedir un desenvolupament normal.

En un inici, es decanta per la poesia: el 1959 publica La creu dels vents, guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona (1957), i La ciutat i les hores, que surt a la llum el 1960. La seva poesia és elegant i simbòlica, i mescla a la perfecció emoció, ritme i virtuosisme. No obstant i això, gran part de la seva producció poètica roman inèdita.

Posteriorment es concentra en novel·la, que li ofereix més llibertat i claredat a l'hora d'expressar-se. En aquest gènere ens ha llegat un interessant retrat de la Catalunya de la dècada de 1960. Amb un estil sobri i alhora vibrant, plasma la vida quotidiana d'arreu del territori, tant de la costa i de l'interior com de la capital, amb obres com Gent del Sud (1964), potser la seva obra més coneguda, o Parèntesi (1962).

Membre activa de cercles artísticoliteraris i de la resistència cultural de la postguerra, destaca la seva amistat amb Aurora Bertrana i la relació amb altres escriptors com J. V. Foix. La seva és una veu clara, profunda, sensitiva i elegant, compromesa amb la llengua i la realitat política, cultural i social del país.



Pàgina elaborada per Mar Veciana per a l'AELC.
Fotografies: © arxiu familiar de l'autora.