Concepció González Maluquer, poeta, narradora i novel·lista, neix a Salàs, al Pallars Jussà, el 1914.

Segueix els estudis de magisteri i ja amb el títol de mestra completa la formació a l'Escola de Mestres de la Generalitat de Catalunya. Però la situació política i familiar de la immediata Postguerra la determina a deixar la seva carrera docent a la dècada de 1940, per reprendre-la més endavant.

Encara que escriu des de petita, és precisament en aquest parèntesi laboral que la seva veu poètica emergeix amb força. Concepció G. Maluquer es forma com a poeta, llegeix i escriu versos fins que es dona a conèixer a finals dels anys cinquanta. Ella mateixa es defineix de la generació silenciada de la Postguerra.

La realitat i les circumstàncies de l'època feien molt difícil publicar en llengua catalana. Guanyar un premi literari com el Ciutat de Barcelona era una de les poques garanties de publicació. D'aquesta manera el 1959, dos anys després d'haver aconseguit aquest guardó, s'edita el poema llarg La creu dels vents. El 1960 surt a la llum el poemari La ciutat i les hores.

Posteriorment, atreta per les noves possibilitats expressives que li ofereix la novel·la, es dedica en especial a aquest gènere. Ofereix un magnífic retrat de la Catalunya de l'època: de la seva terra natal amb Gent del sud (1964), de la costa amb Gent del nord (1971) o de Barcelona amb Què se n'ha fet de Pere Cots (1966) i Parèntesi (1962). L'autora dibuixa, amb el seu estil sobri, però alhora sensitiu, tot un univers de personatges vius i complexos on fins i tot hi ha cabuda per a captar les diferències dialectals del català. Paral·lelament cultiva la narració breu, amb contes com Tres àngels pel camí (1959) o Dues cases (1960), amb el qual obté el premi Joan Santamaria.

Concepció G. Maluquer és una assídua participant de vetllades literàries d'aquells anys i es relaciona amb escriptors com ara J. V. Foix, Carme Monturiol, Cèlia Sunyol, Carles Sindreu i, sobretot, Aurora Bertrana, amb qui l'uneix una gran amistat. També participa en moltes activitats relacionades amb la literatura i la cultura en general.

És una de les autores més interessants de la Postguerra catalana i la seva obra és d'una gran coherència amb la realitat del seu temps i del país, però les circumstàncies històriques de repressió de la cultura catalana impedeixen una major projecció pública. Per això, tot i la importància de la seva obra poètica i narrativa, encara avui part d'ella roman inèdita.

El 1967 mor la seva filla gran, i aquest fet encara l'allunya més de la vida pública, i de retruc, de l'edició, tot i que no deixa mai d'escriure. Concepció G. Maluquer mor a Barcelona l'any 2004.