Joaquim Mallafrè (Reus, 1941-2024). Traductor, professor, escriptor i lingüista.

Llicenciat i doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona és professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Aviat comença a dictar conferències i impartir cursos i seminaris a diverses poblacions catalanes, i més endavant a diversos punts d'Europa, com Delfos, Praga, Salford o Trieste. Escriu a publicacions especialitzades i a la premsa escrita.

La seva tasca com a traductor constitueix tot un llegat per a la literatura catalana, tenint en compte que és l'autor de la traducció de l'Ulisses de Joyce, per exemple, però també d'obres d'escriptors com Samuel Beckett, Henry Fielding, Laurence Sterne o de l'Utopia de Thomas More. Aquesta feina de traductor, combinada amb l'activitat docent, ha donat pas a diversos assajos com De bona llengua, de bon humor (1994), una recopilació d'articles; Llengua de tribu i llengua de polis (1999), un assaig ambiciós que va més enllà de la traducció per endinsar-se en terrenys com l'antropologia lingüística o la sociologia, i Uns i altres. Literatura i traducció (2016), entre altres.

L'any 1998 obté la Creu de Sant Jordi per la seva tasca pedagògica i traductora, i entre el 1999 i el 2002 és vicepresident de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment segueix traduint obres d'autors anglosaxons i impartint classes a la universitat, al mateix temps que participa en esdeveniments culturals importants relacionats amb la literatura, com per exemple l'Any Mercè Rodoreda del 2008.

Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Abel Ramon Vidal per a l'AELC.
Imatges cedides per l'autor, amb el consentiment de la fotògrafa, Sílvia Güell.
Fotografia de portada: © Carme Esteve / AELC.