Llengua de tribu i llengua de polis va molt més enllà del que podria ser un llibre sobre la traducció i prou. Des d'un punt de vista molt proper a l'antropologia, però sense oblidar mai, a través de nombrosíssims exemples d'allò més adequats, que es parla de llengua, l'autor elabora un assaig ple d'arestes: des de la crònica quasi autobiogràfica de la seva expriència com a traductor –quant a l'Ulisses de Joyce, per exemple, és especialment interessant l'ús que va fer dels termes que sentia de la gent dels pobles dels voltants del seu Reus natal– fins a l'especulació filosòfica, Mallafrè teixeix un mall de referències i rizomes força inclassificable.