Gaspar Jaén i Urban (Elx, Baix Vinalopó, 1952), arquitecte, professor universitari i poeta.

De la seva producció poètica, profundament arrelada a la ciutat d'Elx, cal destacar-ne els reculls Cambra de mapes (1982), guardonat amb el premi Recull-Ribas i Carreres, La Festa (1982), premi Ciutat de Palma, Fragments (1991), premi V. Andrés Estellés, Del temps present (1998), guardonat amb els premis V. Andrés Estellés i Crítica dels Escriptors Valencians, Pòntiques (2000), guanyador dels premis Ausiàs March de poesia, Crítica dels Escriptors Valencians i Cavall Verd de poesia, i Estellesiana (2007). Ha publicat diversos treballs d'estudi i divulgació sobre temes antropològics, paisatgístics i urbanístics de l'àmbit de la seva comarca i el País Valencià, com ara Qüestions territorials al País Valencià (1979), Guia de l'arquitectura i l'urbanisme de la ciutat d'Elx (1989), Les palmeres del migjorn valencià (1992), La vila i el raval d'Elx (1999), De les Clarisses al Salvador: migdia i llevant de la vila l'Elx, arquitectura i urbanisme (2012), Elx, barris dels segles XVIII, XIX i XX: arquitectura i urbanisme (2015) i Formació d'una ciutat moderna de grandària mitjana: Elx, 1740-1962 (2017), entre d'altres.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina actualitzada per Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autor.