Conté els aplecs Les flors de bruc (1978), Cartes italianes (1979), Pòrtic de la Glòria (1980) i L'illa (1981).

"Quan es faça un estudi de les mitologies bastides pels nostres poetes durant els últims anys, hom no podrà passar d'assenyalar dos centres d'atracció que operen al subconscient col·lectiu: la ciutat i la cambra. Són aquests dos centres neuràlgics els qui permeten –gose apuntar a tall d'hipòtesi– una lectura unitària de Cambra de mapes. La ciutat hi és un paisatge urbà inventat, dissenyat pel poeta com ho faria un Palladio d'avui, evocat en la llunyania del record italià o bretó. O clarament rebutjat com als poemes de l'Illa o al fresquíssim cançoner de Jamaica –dos reculls de versos que sols des d'aquest plantejament de la negativitat significativa podem integrar dins el llibre.

L'altre centre –la cambra– és la reducció del poeta al seu àmbit personal més estricte, al palau d'hivern des d'on recorda, projecta i basteix el seu món imaginatiu. Hereva llunyana de la cameretta del Petrarca i parenta molt pròxima de la Bardissa de foc –per no citar altres autors valencians del moment–, la cambra de Gaspar Jaén esdevé el clos recinte on el poeta, a partir d'una sensació de fracàs personal i potser col·lectiu, ubica el seu laboratori íntim i creador."

(Vicent Salvador. "Mapes per a una cambra", Diario de Valencia, 26 de maig de 1982)