Carles Hac Mor (Lleida, 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 2016). Poeta.

Realitza estudis de Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme. És autor d'una extensa i molt rellevant obra poètica i artística transgressora i de caràcter experimental que comprèn títols com Tu'm és no m's. Desig/enuig. Escalaborns (1977), Si la lluna és un gorg, jo sóc a dimarts (1978), Anar i tornar (1979 i escrit amb Eugènia Balcells), Agoc (1981), De tranuita (1983), S'ha rebentat l'hospici (1992), Òrsides i fems (1993), El desvari de la raó (1995), Epítom infra nu o no (Ombres de poemes de Marcel Duchamp) (1998, escrit amb Ester Xargay), No em cap al cap (2000), Hi ha un diari sota l'estora (2000), Fer safor (2001), Cabrafiga (2002), Ad libitum (2004), M'he menjat una cama (2004, premi Rosa Leveroni de poesia de Cadaqués del 2003), Com aquell qui diu (2004), Ho vaig fer fer (2005), Coma induït (2007), Himnes del no-ésser (2008), Ni poms ni pomes ni formigues (2009), Sí fa que sí (2011), I això no cal (del 2013 i escrit amb Eugenio Tisselli) o No ben bé (2016). L'any 2012, Carles Hac Mor guanya els Jocs Florals de Barcelona amb Dietari del pic de l'estiu i, el 1998, obté el premi Joan Fuster d'assaig per Despintura del jo.

També és autor de les antinovel·les La fi del món (1994) i Carbassa a tot drap, o, amor lliure, ús i abús (2001 i escrita amb Ester Xargay) i és autor, encara, de l'obra d'antiteatre Tirant lo blanc la (2000 i escrita, també, amb Ester Xargay). Conjuntament amb Antoni Clapés publica, en dos volums, l'obra Converses (2006) i el llibre de correspondències Fer les cartes (2011). El darrer títol de l'autor que es publica, pòstumament, és l'assaig Escriptures alçurades (2016). Col·labora habitualment en els diaris El País (1985 - 1990), Diari de Barcelona (1991 - 1992), Segre (1992 - 1993) i Avui (1994 - 2007).

També col·labora en la redacció de diversos guions cinematogràfics. L'any 2016 se li concedeix, a títol pòstum, el premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.




Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Fotografia d'inici: © David Ymbernon.