Carles Hac Mor, 14-08-2010

Ara em convé, ho necessito, treure'm de sobre tots els dogmes que porto incorporats pel que fa a la poesia. I anar detectant els dogmes d'altri, per tal com d'alguna manera m'han afectat i m'afecten. I dogma, aquí, equival a concepte petrificat, a impediment per a l'expansió de la llibertat d'escriure, amb el benentès que, en la recerca de llibertat, i en la idea mateixa de llibertat, s'hi amaguen dogmes que també van implícits en qualsevol antidogmatisme, atès que tot antidogmatisme pot començar i pot acabar essent un dogma o un seguit de dogmes.

I si això ho escric en primera persona és perquè ha de ser així. No es tracta pas d'alliçonar ningú, en absolut. Tothom té dret a viure i a escriure carregat de dogmes o sense cap dogma. I la presència o absència de dogmes en un autor no el desqualifica ni l'enalteix necessàriament, gens ni mica.

(Del llibre Fer les cartes. Barcelona: Emboscall, 2011, p. 7)