QUADRE CANVIANT

Ho he començat
a escriure
per unes reflexions
fetes
arran d'unes impressions
que m'han fet fer
unes lectures
desordenades
que se m'han barrejat
com les imatges en somnis
de paisatges i persones
reals i que m'han dut
a deixar de redactar
a frec d'aquelles reflexions
i a inventar-me
d'altres impressions
no viscudes
ni somniades
i per això mateix
més reals encara
que si no les hagués
escrites:

són les del llibre
present, només que
les he volgut anar despullant
de persones i de paisatges
i àdhuc de temps verbals,
de manera que
no hi restessin
ni tan sols
impressions:

únicament les set
deus del doll
del preconscient
de la dona sense cap,
la que no pensa
i ho sap tot,
nua i banyada
pel flux vital
de la sang
que li raja
del coll:

la seva figuració
cristiana i herètica
és la d'una marededéu
en flames:

ella és la inspiradora
de totes i cadascuna de
les paraparèmies atees:

cada volta que algú
n'escriu alguna,
una marededéu
entra en combustió
espontània
i per ella són atacats
els viatgers
en els revolts dels camins
dels deserts
de la pensa.

(Del llibre El desvari de la raó. Barcelona: Empúries, 1995, p. 9-10)

* * *

QUE MORI EL SENTIT!

Qualsevol discurs
comporta l'abús
de la seva institucionalització.

Que la significació
sigui diluïda
en el xàfec
de la crítica inherent
en la no-crítica
de la creació veritable

que no és sinó la que vol esborrar
el significat en plasmar-lo

tot deixant anar el llast

vil

de la coherència lògica
immanent en la tríade

feixuga i obligada

de subjecte-verb-predicat!

(Del llibre El desvari de la raó. Barcelona: Empúries, 1995, p. 29)