* * *

en posar-vos l'abric camí del fàstic
-el fàstic ensonyat de cada dia-
JOSEP M.ª LLOMPART

Quan vagis al treball,
quan siguis camí del fàstic,
i el fotut fred de l'hivern
et penetri pels porus,
quan et beguis un gin
perquè s'espanti el fred,
quan fotis cara de mort,
esblanqueïda;
aleshores,
quan el rellotge indiqui
que arribes tard
i et rebentin les ganes
d'anar-te'n, d'anar-te'n,
a una altra ventura
i comprenguis que no,
que no fóra decent
i te n'adonis desesperadament
de la teva insultant petitesa,
quan els teus ulls ja no trobin
una clara raó de viure,
quan et passis el dia
fotent la feina amarga,
quan a la nit et cremi
l'intrús a casa teva,
quan espiïs veïnes
que són fresques encara,
quan el record et punyi,
quan tot l'enyor t'amari,
quan les ombres t'abastin...

Ens omple un buit molt íntim
l'absència degradant de tantes coses.

(Del llibre Regió afòtica. Palma: Moll, 1978, p. 28-29)

* * *

Sóc un home sol,
un sol infern.
SALVATORE QUASIMODO

Com un deliri,
com una estranya contorsió,
com un tràgic pantaix
ens creix l'infern a dintre
massa vegades.

Em llançaria llavors
per finestrals enormes,
els cabells esbandits,
la mà segura,
i correria per camps inconeguts,
i entorn de l'illa,
i en amagats racons
dansaria tot sol,
i cantaria alegre
en les coves antigues.

(Del llibre Regió afòtica. Palma: Moll, 1978, p. 37)

* * *

POEMA SENSE TÍTOL

bascós per assolir d'un cop tots els orgasmes
totes les pells tibants tots els oracles
tot element salvat per la bellesa
tota paraula densa i duradora
tota veritat encara verge
tota pluja de cristalls
tot edifici
tota llum
tot
tots els poemes
totes les músiques
tots els papers escrits
tota idea persistent i viva
tota volva lleugera que s'enlairi
tot somni tranquil com una deixadesa
tota força potent que pugui escaure's
tot l'oci d'un moment que sigui amable
tota consumació si cal que em sobrevengui
bascós
total

(Del llibre Regió afòtica. Palma: Moll, 1978, p. 67)