Autors i Autores

Pere Gomila

Cristalls

Veig a l'entorn la llum, les transparències
del got encès sobre la taula humida,
en la paret reflexos com records,
corbes de llum, xiuxiueigs d'embriacs,
hores del son, hores lentes de somnis,
fogall encès que escalfa les mentides
sempre amatents i dúctils dels garlaires.
Dolç deixament en fum espès de pota,
veus, rodolins envelats dins la boira
i l'apagat ressò de la tristesa;
tedi reblert d'una espera molt tendra,
joc de tic-tacs de cartes i de temps,
joc fet de gin, de pesantor, d'amor,
quan una nit ens vetlla les paraules.

(Del llibre Cristalls. Ciutadella: Xibau, 1984, p. 14)

* * *

Viatge llarg per la mar estimada,
viatge llarg de cap a cap de mar,
lluna d'hivern, paraules enclaustrades,
fred de la nit a la proa que avança.
Ara comprenc, mar petit i vastíssim,
l'alè forçat de moribund que exhales,
jo que he tustat amb la guaspa a la nit
quatre parets humides del meu món
amb aquell cop nerviós, inquiet,
de qui un bon jorn ordeix el llarg viatge
a recercar l'oracle que el desvetlli.
Talls a la pell del llebeig a la nit,
talls a la pell en els llavis inútils,
mirada enlloc en el vaixell apàtic,
pensaments vells que retornen de nou,
desassossec febrós de voluptat,
ara, altre cop, en el mar, impossible.

(Del llibre Cristalls. Ciutadella: Xibau, 1984, p. 19)

* * *

La presència oracular limita
els contorns nus i s'alça estranya, folla,
i el doll dels mots sorgeix com una màgia
del fons de crits que el ple de lluna esquitxa
i lladrucs llargs omplen d'una tristesa
lenta el dolor amarg dels camps deserts,
fa ja tants anys que no han sentit els crits!
Dona que et sents estranyament vençuda
pel goig més nou i pel misteri antic,
t'has aixecat sobre el tron miserable,
nua talment una deessa oferta
i pel teu cos, bellíssim a la lluna,
llisquen suors de la carn embriaga
i al ritme foll de les convulsions
xiscles els mots que espantaran les pedres.
Ja no és frustrant un viatge silent
que el cor hi veu car aixecat la copa
i ha obrat un prodigi impossible
tot evocant mitjans de saviesa.
Palpa't el cos i llença els teus gemecs,
branda, serpent, tes carns ben agitades,
tot és atent i l'oïda t'espera.

(Del llibre Cristalls. Ciutadella: Xibau, 1984, p. 28)