—¿Com va començar a escriure poesia? ¿Son pare també era poeta, no?
—Sí, mon pare també escrivia, havia publicat un llibre de poemes. A ca meva però, molt d'ambient familiar literari no n'hi havia, però sí que record que hi havia molts llibres. Jo vaig començar a llegir llibres de poesia i novel·les des de molt petit, m'agradava llegir. Vaig començar a escriure poemes quan anava a quart o cinquè de Batxillerat. Vaig descobrir la poesia a través de la lectura, les assignatures de lletres, la literatura. Escriure, en canvi, em va sortir d'una manera gairebé espontània.

—¿Està content de la seva obra?
—Regió afòtica va ser el primer llibre que vaig escriure, era molt jove i crec que el vaig publicar d'una manera massa precipitada. És un llibre que vaig escriure durant els anys 1976-77 i recull poemes amb una dimensió social, poemes que reflecteixen el que era aquella època políticament i socialment. Si ara hagués d'aprofitar alguna cosa d'aquest llibre només empraria la part central perquè és tota una altra cosa. Amb aquest llibre vaig aprendre que la feina de correcció dels poemes és també molt important. Em va interessar molt tornar a publicar Cristalls perquè el vaig poder revisar i corregir bastant a fons. Sí que vaig estar molt content, en canvi, d'haver tingut l'oportunitat de publicar Tannkas a la revista Druïda. Va ser un bon exercici per jo, mai havia escrit poemes tant curts i amb un nombre tant curt de síl·labes.

—¿Quins són els temes de tracta a través de la seva poesia?
—Bé, tot i que en la meva primera època (Regió afòtica) escrivia poemes amb una major dimensió social, tots els altres llibres han estat més intimistes. A Tannkas em vaig decantar per un tipus de poesia amorosa, quasi eròtica. Cristalls és una cosa més difícil d'explicar. El vaig concebre com una mena de viatge cap a mites antics per retrobar un món tal vegada millor del que vivíem, però al final m'adonava que el món que vivíem era realment el que teníem i el que havíem d'anar construint. És el redescobriment de la pròpia realitat a partir d'imaginar altres mons mítics i oblidats. La petita anècdota del llibre és que fa referència a un viatge a la Grècia mítica i clàssica. Cristalls és un llibre concebut d'una manera unitària. Com que era bastant dens el vaig deixar en 28 poemes, tots escrits en decasíl·labs, seguint el model del decasíl·lab clàssic català. Els colors de l'edat fa referència al pas del temps i a l'edat. És una perspectiva de veure l'adolescència des de la maduresa. Aquest és un tema que, en certa manera he continuat amb poemes inèdits que estic escrivint però que ja són una meditació més elaborada sobre el pas del temps. [···]

—¿Quins poetes considera que l'han influït?
—En una primera època vaig llegir molt Salvador Espriu, em va impressionar moltíssim, però notava massa la seva influència i el vaig deixar de banda. També vaig llegir molt Gabriel Ferrater, J. M. Llompart, Carles Riba, poetes clàssics com Ausiàs March... He llegit també molta poesia castellana, italiana, els simbolistes francesos... Crec que tot el que llegeixes et va deixant la seva influència. [···]

—¿Creus que avui en dia es llegeix menys poesia que abans?
—Bé, no sé si de poesia se n'ha llegit molta mai, possiblement se'n llegeix més poca ara. És difícil de dir perquè es diu que es llegeix poc i, en canvi, es publica moltíssim. Si es publica tant deu ser perquè es llegeix més del que es diu. Crec que de poesia se'n llegeix poca, és un altre tipus de lectura més difícil, que requereix més concentració. Un lector de poesia no ha de tenir moltes qualitats, és més una qüestió de gust, de sensibilitat cap a l'art de llegir poesia.

(Mari Llompart: "Escriure em va sortir d'una manera gairebé espontània", Cap de Ponent (Ciutadella), núm. 431, 18 de febrer del 2000)