Pere Gomila (Alaior, Menorca, 1954). Fill del també poeta Arcadi Gomila, ben aviat s'interessa per la poesia, i forma part del grup Es Mussols entre els anys 1977 i 1979, un grup de creació artística que escriu i representa obres de teatre i organitza recitals de poesia.

Als 24 anys publica el seu primer poemari, Regió afòtica. La seva obra poètica apareix esparsa en diferents publicacions, com les revistes Reduccions, Cairell o Druïda. Uns anys més tard, i amb dos poemaris més a la seva carrera literària, recollirà els poemes publicats a Druïda i els publicarà com a llibre, Tannkas, editat l'any 2000 per l'Institut Menorquí d'Estudis. El mateix Institut li publica, el 2003, una antologia poètica. El 2015 l'editorial Arrela publica el poemari Geografies del vent, del qual ja s'ha fet una segona edició.

Paral·lelament, ha participat activament en la gestió cultural a Menorca. Des de l'any 2004 ha estat coorganitzador del recital Illanvers i ha coordinat algunes publicacions com el llibre Tots els éssers. Poetes de Menorca pels drets humans, editat per Amnistia Internacional. Ha publicat habitualment articles d'opinió i sobre literatura a la premsa local de Menorca i, des de fa uns anys, forma part de l'equip de redacció de la revista S'Ull de Sol d'Alaior. Ha traduït poemes d'Eugénio de Andrade i de poetes francesos. És membre fundador de l'Institut Menorquí d'Estudis.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Des de 2021 és vicepresident per les Illes Balears de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Abel Ramon Vidal per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.