Primerament publicats a la revista Druïda l'any 1980 fruit d'una proposta del seu artífex, Víctor Compta, aquests 32 tannkas són una exploració en el terreny de la bellesa, l'amor i la naturalesa. Utilitzant la forma estròfica en qüestió importada dels epigrames japonesos i introduïda a la poesia catalana per Carles Riba, sorgeixen uns poemes on, com el mateix Pere Gomila explica a l'edició de l'any 2000 de l'Institut Menorquí d'Estudis, "es dibuixava l'anhel per la recerca de la bellesa, pel descobriment dels enigmes amagats, per la proclamació del goig encès de l'amor i l'erotisme, per la ferida que provoca l'assoliment del gaudi i que es manté en el fons de la consciència com un licor antic i valuós".