1. Del llibre La sorra calenta
RELLOTGE DE SORRA
Deixa'm dormir... - t'he dit, i m'he estirat
damunt la sorra calda de migdia,
i tu t'has assegut al meu costat
com l'àngel de la santa companyia.
Feliç de sol, fingeixo de dormir
i et sento com respires a ma vora...
Jo voldria romandre sempre així;
jo voldria oblidar que passa l'hora.
Però tu no et resignes al meu joc
de tenir-te una mica abandonada,
i m'acarícies amb ta mà de foc
la meva cabellera desbruixada.
Després, omplint ton puny de fina sorra,
la vas vessant gra a gra damunt mon pit
sols per dir-me que l'hora sempre corre,
sols per dir-me que et tregui de l'oblit.
* * *
EL GITANO ENAMORAT
El gitano enamorat
sempre pensa en l'estimada:
quan s'espolsa el jaquetó,
quan es renta i quan s'afaita;
quan veu un clavell vermell
o una rosa mig badada;
quan les llunes fan el ple,
que tota la terra canta.
Si jamai no ha treballat,
no cregueu que ara treballa,
que té prou feina a agradar
als ulls de la seva amada.
Bastonet, poncella al trau
i barret amb un pam d'ala;
bé té l'aire d'un marquès
o d'un fill de bona casa.
Si ha robat a l'argenter,
no cal que el prengueu per lladre,
que ha deixat els calzes d'or
i les creus i les medalles;
que ha deixat els camafeus
i un bell parell d'arrecades...
D'entre tot aquell tresor,
sols ha pres una aliança.
Content com un reietó,
a la ribera se'n baixa
i troba als estenedors
la noia que estén bugada.
Si gosa o no gosarà,
la tarda que se li escapa.
Galta roja, cap al pont,
se'n veu passar dos gendarmes.
Espantat, el pobre noi
dóna un bes a l'estimada,
i se'n va cap al riu
i gita al fons l'aliança.
Serà volta de garrot?
Serà vida encadenada?
Els gendarmes han passat
conversant i fent rialla...
Deixa'm dormir... - t'he dit, i m'he estirat
damunt la sorra calda de migdia,
i tu t'has assegut al meu costat
com l'àngel de la santa companyia.
Feliç de sol, fingeixo de dormir
i et sento com respires a ma vora...
Jo voldria romandre sempre així;
jo voldria oblidar que passa l'hora.
Però tu no et resignes al meu joc
de tenir-te una mica abandonada,
i m'acarícies amb ta mà de foc
la meva cabellera desbruixada.
Després, omplint ton puny de fina sorra,
la vas vessant gra a gra damunt mon pit
sols per dir-me que l'hora sempre corre,
sols per dir-me que et tregui de l'oblit.
* * *
EL GITANO ENAMORAT
El gitano enamorat
sempre pensa en l'estimada:
quan s'espolsa el jaquetó,
quan es renta i quan s'afaita;
quan veu un clavell vermell
o una rosa mig badada;
quan les llunes fan el ple,
que tota la terra canta.
Si jamai no ha treballat,
no cregueu que ara treballa,
que té prou feina a agradar
als ulls de la seva amada.
Bastonet, poncella al trau
i barret amb un pam d'ala;
bé té l'aire d'un marquès
o d'un fill de bona casa.
Si ha robat a l'argenter,
no cal que el prengueu per lladre,
que ha deixat els calzes d'or
i les creus i les medalles;
que ha deixat els camafeus
i un bell parell d'arrecades...
D'entre tot aquell tresor,
sols ha pres una aliança.
Content com un reietó,
a la ribera se'n baixa
i troba als estenedors
la noia que estén bugada.
Si gosa o no gosarà,
la tarda que se li escapa.
Galta roja, cap al pont,
se'n veu passar dos gendarmes.
Espantat, el pobre noi
dóna un bes a l'estimada,
i se'n va cap al riu
i gita al fons l'aliança.
Serà volta de garrot?
Serà vida encadenada?
Els gendarmes han passat
conversant i fent rialla...