A L'agent provocador, Pere Gimferrer evoca un seguit d'experiències llunyanes, estretament vinculades a la seva vida privada de finals dels anys seixanta i principis dels setanta: la passió lectora de l'adolescent, la iniciació en les cerimònies del cos, el laberint d'ecos d'una primera cita, el cinema i el sexe com a subversió, el rodatge d'un film, el trencament amb la impostura lingüística, l'amor com a religió feta alhora de miteris sacres i de profanacions... Però aquest fil autobiogràfic es cabdella en una meditació absorbent sobre el pas del jo actiu al jo reflexiu (i viceversa): «Aquest és el fons del problema —i, si voleu, l'argument de l'obra». Alhora narració, assaig, text autobiogràfic i poema en prosa, L'agent provocador és una peça cabdal en l'obra creativa de Pere Gimferrer: una investigació lúcida i lliure de prejudicis sobre les raons per les quals la poesia, la literatura i l'art es confonen, per a alguns, amb la vida —i fins i tot són, com per a ell, la vida mateixa.

(De la contracoberta de L'agent provocador. Barcelona: Edicions 62, 1998)