Aquests exèrcits alarmants
que vénen quan la nit destrossa
amb calaveres blau turquí
l'armada dels dies que foren
aquesta llum espellifada
de galions en foc destret
la Nau Fantasma dels amants
tudada nit nit de centelles
l'hivern tot fet de boles d'aigua
i de jardins incendiats
l'estiu amb boca de berbena
el quepis de la soledat
col·legials a la dispesa
oh dispersers del somni brut
l'estiu amb roba de carrer
i la romança de la nit
sarau de coloret bengales
pintura a l'aigua de París
quan tants excèrcits s'estimbaven

(Fragment inicial de l'obra Mascarada, Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 13-14)

* * *

Nit de fanals llum de suplici
a la gorgera de París

Mireu-los bulevard avall
Els firaires de l'il·lusori
Com ells la nostra joventut
ha fet barata de sirenes
Hem venut als encants el somni
els cignes de l'estany antic
Oh bulevard dels condemnats
Trencall de les borratxeries
a la cavorca de París

I és amb aquesta mascarada
que als plecs de la tardor un cop més
he vist el nom de cada cosa
el vestit d'or de l'amarguesa
els himnes de la joventut
l'amor de llavis mal pintats
Per tu vaig embrutar llibretes
amb la borra del teatrí
abstracte els cossos sense veu
llegendes de l'adolescència
El mite del cos és real
s'ha estroncat la font de Jovença
El mite del cos mai no mor
en la claror violentada
El teu cos és la infracció

(Fragment de l'obra Mascarada. Barcelona: Edicions 62, 1996, p.44-46)