Un gest, un lleu sortilegi de llavis
sobre el tro, la imperceptible claredat
baptismal d'un batre d'ales, un
únic senyal, medecina i verí
del déu vençut, nafrat. El signe,
el sol somni d'accés al nou Edén,
la flor suspesa a mercé de ventada
marcidora, la rosa, el clavell. Un gest.
I ella el féu.

* * *

Noble pell de blat mòlt i de sargantanes dòcils,
senyora dels epitelis i la sensualitat:
vinc a informar-te amb diligència
que encara no sé ben bé si saber-te
dona o sal bípeda.
És demanar massa un poc de la glòria
del teu temps?
Vull edificar-te tota càlida per dins
i fer-te de fulles noves i de pètals,
arrecerat dins la malenconia verda
de la natura santa.
Gran Dama en Pèl, vestida
amb els humors de l'aire,
gastes el gruix tendre d'una orquídia
i la delicadesa d'una gran muntanya
on sóc el bus en cerca
dels límits de la tipografia.
Ara escric el teu nom sense lletres
mentre em bec
un te de tinta simpàtica.
Tens raó tu.