Afirmava Nabokov que la literatura va sorgir quan aquell pastor avisava que venia el llop i no era ver, que vengués. Després, un dia va venir el llop de bon de veres, ningú no li va fer cas i li menjà totes les ovelles.
Nabokov era un escriptor de geni i li agradava, amb metàfores, amb descripcions, amb històries, presentar realitats aparentment opaques rere les quals s'hi intuïa una realitat aparentment diàfana. Tot aquest joc d'aparences serviria per arribar a allò que, per parlar clar, en diríem el fons de les coses.
Les paraules serien, dins aquest procés de descobriment, una pantalla impossible entre la realitat visible i el seu significat més profund, sempre des d'un punt de vista prou subjectiu com perquè cadascú interpretàs la profunditat d'una manera íntima.
Usar la paràbola del pastor mentider i el llop fals és molt típic de Nabokov. A primera vista, pareix una cabotada. ¿Per què, ens demanam el primer de tot, pretíen explicar l'origen de la literatura amb una paràbola? ¿Per què no en fa una descripció objectiva? Molt simple: perquè l'origen primordial de la narrativa és la paràbola, el que també coneixem com a mite. El mite és la recreació, mitjançant una història, de tot allò que ens terroritza, de tot allò que no s'entén i de tot allò que ens inquieta. De tot allò que no som capaços de racionalitzar.

[...]

Admetem que la literatura neix d'una paradoxa. Idò, ¿per què es fa? ¿Per què en Pere es passava el s dies amb la mentida del llop? Per ventura era per conjurar màgicament el llop, com els pintors d'Altamira representaven animals salvatges dels quals depenia la seva seguretat, tant per menjar-se'ls ells com perquè no se'ls manjassen a ells. Els altres pastors preferien la representació del llop a la realitat del llop i, quan va venir el llop de bon de veres, es varen estimar més no creure-s'ho.

(Fragment de "La paradoxa de la literatura", dins de Àlbum Galmés. Barcelona: Quaderns Crema, 2002, p. 79-80)