Gabriel Galmés i Truyols neix a la població mallorquina de Manacor el 29 de març de 1962 i mor el 16 de juny de 2001. Destaca per la seva faceta d'escriptor i traductor, així com per la de professor i columnista.

Galmés duu a terme els seus estudis bàsics i secundaris al seu poble, fins que es trasllada a Barcelona el 1979 per cursar la carrera universitària de Filologia Anglesa, de la qual es llicencia per la Universitat de Barcelona el 1984.

Després de diverses estades a Irlanda i Anglaterra durant els seus anys universitaris, torna a la seva Mallorca natal, on comença la seva tasca de professor en un institut de Manacor. Coincidint amb aquesta etapa, Galmés publica el seu primer llibre Parfait Amour (1986), un recull de relats que tenen el seu origen en l'obra Scala Averni, d'un any abans. Successivament, tot alternant la seva activitat amb col·laboracions a diaris com Diario de Mallorca, Avui, El País o Diari de Barcelona, Gabriel Galmés publica diversos llibres més. El primer d'ells és El rei de la casa (1988), on recull diversos records de joventut a Manacor. Posteriorment escriu La vida perdurable (1992), on parla sobre el concepte del protagonisme, El rei de la selva (1996), una sàtira sobre la política illenca dels anys noranta, i Una cara manllevada (2000), la seva darrera obra, en la qual centra l'atenció en diverses qüestions còmiques al voltant de la seva generació. D'entre les seves traduccions destaca Un hivern dur de Raymond Queneau que realitza el 1988. Galmés col·labora com a autor dramàtic i traductor amb el Grup Iguana Teatre.

Cal destacar el gran sentit de la ironia, la lucidesa i també la senzillesa i discreció que Gabriel Galmés ha aportat a les lletres mallorquines, illenques, i en definitiva, catalanes.