Josep Faulí, a qui malauradament vam perdre ara farà un any d'una manera gairebé sobtada, no era pas persona esbiaixada. Ben al contrari. Mai no parlava ni mirava de biaix, sinó que anava dret, ràpid i tallant al moll de les qüestions. Catalans de biaix aplega un conjunt d'apreciacions seves, molt sinceres i directes, sobre catalans d'abans i ara, coneguts per les seves obres o pel tracte directe. Crec que amb aquest títol, que ell mateix va posar a aquest llibre tan singular, volia fer referència a noves interpretacions sobre les actituds cíviques i morals –Faulí era un home que tenia un gran sentit cívic i moral- de la catalanitat militant, dels que podien servir d'exemple a una pàtria que calia refer –i que encara cal acabar de refer- i d'aquelles altres persones que per un motiu o un altre no sintonitzaven amb la freqüència desitjada per ell quan podien haver-ho fet. Amb ploma tallada de biaix, encara que tots els textos que formen el llibre els va escriure amb ordinador, també tallà, desviant-se de l'angle recte, la tela ordida per un molt variat món de vides que coneixia i sobre les quals volia emetre la seva opinió.

[Del pròleg de Josep M. Cadena al llibre Catalans de biaix. Barcelona: Mediterrània, 2007].