Josep Faulí i Olivella neix a Barcelona el 8 de setembre de l'any 1932.

Malgrat el seu lloc de naixement, la seva mare, Rosa Olivella, era de Vilobí (Alt Penedès) i el pare de Vilareal (Plana Baixa). Amb tot, ambdues branques familiars acaben treballant a Barcelona. Tot i haver nascut el 1932, Josep Faulí encara s'escolaritza en català fins al final de la Guerra Civil Espanyola. El catalanisme serà, durant tota la seva vida, un dels seus principals motius i marcarà la seva trajectòria professional. L'any 1953, forçat per l'imperatiu de guanyar-se la vida, aprova el primer ingrés a l'Escola d'Enginyers Industrials. Però serà un altre imperatiu, el de la vocació per les lletres, el que finalment prevaldrà a l'hora de decidir la formació que segueix. Així, obté el títol de Periodisme l'any 1956. El mateix any ja dirigeix la revista Paseo i des del 1958 (i durant un any) és redactor d'El Correo Catalan i col·laborador d'Ilustración Femenina, fins a l'any 1962.

El 1958 es casa amb Maria Rosa Oller i Martí, a Montserrat, amb qui va tenir quatre fills: Jordi, Oriol, Montserrat i Ramon.

L'any 1959, i fins al 1982, comença a col·laborar a la publicació de Barcelona Hoja del Lunes i el 1960 entra com a redactor a Diario de Barcelona on desenvolupa tasques diverses: des de l'any 1962 és cap de secció i responsable de la pàgina setmanal de crítica literària "Veus i Lletres de Catalunya"; a partir del 1963 (fins a l'any 1969) és redactor en cap adjunt; entre els anys 1969 i 1974 és, altre cop, cap de secció i, finalment, exerceix de redactor en cap entre 1974 i 1976. També dirigeix, entre 1962 i 1964, la revista de divulgació científica Algo i el 1965 comença a col·laborar a Serra d'Or, tasca que realitza amb regularitat i que ja no abandonarà.

Col·labora, entre 1966 i 1970 al setmanari Tele-estel, emprant el pseudònim de Dr. Joulla. Com a periodista usa, també, altres pseudònims com Blai Romagosa a l'Avui, O. Planes a El Periódico o Robert Santacana a ambdues publicacions, on també col·laborà. Del diari Avui, a més, n'és director entre 1976 i 1977, càrrec al qual torna deu anys més tard, el 1986. I encara en el terreny del periodisme, Josep Faulí és col·laborador de La Vanguardia (1977-1992), Tele-expres (1977-79), Destino (1978-1980), Catalunya Cristiana (1979-1984) i El Noticiero Universal (1980-1985) i columnista de premsa de Serra d'Or (1982-1985, i altre cop a partir de 1988), d'Història gràfica de Catalunya des de 1983 i de l'edició catalana de l'ABC, entre 1988 i 1993.

A més de la direcció de l'Avui, cal destacar, en l'àmplia trajectòria professional de l'autor, la seva tasca institucional: amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, és Cap de premsa de la Presidència de la Generalitat amb Josep Tarradellas, l'any 1978. També exerceix com a Secretari adscrit a la Direcció General de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, entre 1978 i 1980 i, ja l'any 1985, com a Subdirector general de Coordinació de Publicacions. Entre 1981 i 1984, a més, torna a ser Cap de premsa de la Presidència de la Generalitat, aquest cop amb Jordi Pujol. Des del 1987 és representant de la Generalitat al Patronat de la Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona i, entre 1988 i 1992, membre, designat pel govern català, del Consell Directiu d'RTV'92 i del Consell Assessor de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, fins el 1995.

L'activitat docent de Josep Faulí comença l'any 1968 com a professor de l'Escola de Periodisme de l'Església de Barcelona, on ensenya fins al 1971. L'any 1979 es llicencia en Filosofia i Lletres, secció de Filologia Romànica, subsecció Catalana, per la Universitat de Barcelona i n'és Doctor des de 1985. Finalment, és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1985. Aquests darrers estudis, en combinació amb els de Periodisme, li permeten l'entrada a la docència universitària. Així, a partir de 1993, entra a la Universitat Pompeu Fabra com a professor associat dels Estudis de Periodisme, on ensenya català i periodisme cultural i d'on n'és professor titular entre 1994 i 2002.

Paral·lelament a tota aquesta activitat professional, forma part d'entitats diverses: Amics dels goigs, Asociación Española de Críticos Literarios, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Association International des Critiques Littéraires, Ateneu Barcelonès (n'és vocal de la Junta Directiva entre 1944 i 1945), Col·legi de Periodistes de Catalunya, Òmnium Cultural (n'és membre de la Junta Consultiva des de 1966), Orfeó Català, Pen Club, Reial Automòbil Club de Catalunya i Societat Catalana de Comunicació.

Com a historiador i crític de la literatura Josep Faulí i Olivella té una gran quantitat d'obra publicada. Així, destaquen, en llengua catalana, els llibres Vida de Joan Prim (1966) o Germana de València, segona muller de Ferran el Catòlic (1979). En el terreny literari, la producció que cal destacar-ne és envejable: el recull d'articles Calaix de crític (1973), els inventaris Els Jocs Florals de Barcelona (1980), Premis literaris catalans (1983), Els primers 40 anys d'Òmnium Cultural (2005) i Repertori d'una recuperació. Premsa en català 1939-1976 (2006), o el Diccionari de catalans de ficció (1995), on l'autor fa un gran exercici de descripció biogràfica dels personatges de ficció de la nostra literatura. I, pròpiament com a estudiós de la literatura, són remarcables llibres com De Simenon a Maigret (1989), sobre l'obra del novel·lista en qüestió i Novel·la catalana i guerra civil (1999), un estudi sobre la narrativa d'aquella època. També redacta llibres de caràcter polític com El pensament polític de Jordi Pujol (1980-1987) (1988), Convergència és així (1991) o El llibre roig de Jordi Pujol (2003), amb pròleg de Baltasar Porcel.

A banda, forma part del jurat dels premis "Recull" de Blanes i és un dels impulsors del premi "Lletra d'Or". A banda, forma part de nombrosos premis literaris com els "Recull" de Blanes, el Sant Jordi, el Premi d'Honor, els Jocs Florals a l'exili, el Crexells, el Pere Quart, el Santamaria, l'Andròmina, i és un dels impulsors i jurat del premi "Lletra d'Or".

Amb setanta-quatre anys acabats de fer i víctima d'una malaltia ja irreversible, Josep Faulí va morir el 6 d'octubre de 2006, a Barcelona.

Pòstumament, s'ha publicat el llibre Catalans de biaix (2007), un recull d'apreciacions de l'autor sobre catalans d'èpoques anteriors o d'actualitat.