Carles Casajuana (Sant Cugat del Vallès, 1954). Escriptor i diplomàtic.

Inicia la seva carrera literària l'any 1987 amb la novel·la Tap d'escopeta. A partir de llavors, publica onze novel·les més que giren al voltant de les il·lusions, les esperances i els fracassos de la generació que tenia vint anys quan Franco va morir, les tensions dels països llunyans en què ha viscut, els estralls de la corrupció i la sàtira del món literari. La crítica en destaca l'estil incisiu, la ironia, la càrrega de reflexió moral i l'habilitat per mantenir la tensió narrativa.

L'any 2009 guanya el Premi Ramon Llull per la novel·la L'últim home que parlava català.

L'any 2014 guanya el Premi Godó de reporterisme i assaig periodístic amb Les lleis del castell. Notes sobre el poder. És autor d'un altre llibre d'assaig: Pla i Nietzsche, afinitats i coincidències.

Col·labora regularment a La Vanguardia i, més esporàdicament, a El País. Té obra traduïda al castellà, al francès i a l'anglès.

Com a diplomàtic, ha viscut a Madrid, La Paz, Manila, Nova York, Kuala Lumpur, Brussel·les i Londres.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació i textos de l'autor.
Fotografia inicial: Andrea Casajuana. Fotografies de la biografia: © Pedro Madueño/La Vanguardia; © Centre Cultural Blanquerna i arxiu personal de l'autor.