Hilari de Cara
Antologia
Arizona
I
L'erosió ha fet això, inundacions
immenses, després, rius amples com ungles,
i una terra propícia al dibuix i al caprici;
més tard, dilatacions i espasmes, vents
com l'alè d'un boig, aurores de llops
i cobres i gent que amava escolar-se
del temps, les formes de l'atzar i l'infinit
del cavall, la retirada de la mar deixa
tot d'illes infinites surant en fòsfor roig,
sang de safrà i homes com falcons
–amb l'àlgebra es pot demostrar
la preeminència de les hipotenuses,
el silenci dels angles, l'opacitat
dels déus– (però, són quasi mal·leables,
s'acomoden com a guants a roques verticals,
a planures emergents
sobre aquest desfici d'ordre,
la resplendor lunar, a les marors de boira,
a la retirada esvalotada de la mar)
(Del llibre Absalom)
I
L'erosió ha fet això, inundacions
immenses, després, rius amples com ungles,
i una terra propícia al dibuix i al caprici;
més tard, dilatacions i espasmes, vents
com l'alè d'un boig, aurores de llops
i cobres i gent que amava escolar-se
del temps, les formes de l'atzar i l'infinit
del cavall, la retirada de la mar deixa
tot d'illes infinites surant en fòsfor roig,
sang de safrà i homes com falcons
–amb l'àlgebra es pot demostrar
la preeminència de les hipotenuses,
el silenci dels angles, l'opacitat
dels déus– (però, són quasi mal·leables,
s'acomoden com a guants a roques verticals,
a planures emergents
sobre aquest desfici d'ordre,
la resplendor lunar, a les marors de boira,
a la retirada esvalotada de la mar)
(Del llibre Absalom)
* * *
"Per si encara en quedassin, de lectors innocents, vull confessar allò que es diuen influències. A aquests poemes es trobarà molt poca –gens, diria jo– influència espanyola. D'això, n'estic content. Bona part dels nostres escriptors han patit d'un enlluernament excessiu dels poetes espanyols del 27 i també d'anteriors (A. Machado). No hagués estat millor llegir Ezra Pound, Eliot, Kavafis, Coleridge, Pascoli, Ungaretti, Rilke, Octavio Paz, Baudelaire, Valéry, Rimbaud, Borges, Auden i tants d'altres? Quedarà res del 27 a la literatura universal llevat de Cernuda i Salinas? No hagués estat millor llegir Carles Riba, Carner, Foix, cert Salvat-Papasseit, Costa i Llobera, Joan Alcover, Ferrater, Estellés, Parcerisas i tants d'altres? No és cert que de Ferrater i més tard de Gimferrer estan vivint gairebé tots els poetes espanyols des dels 60? (Quin esplèndid i desproporcionat regal va fer Pere Gimferrer als Villena, Cuenca, etc. escrivint en espanyol!)
Es podria dir pràcticament el mateix de la narrativa. Què queda després de Cervantes i Quevedo de la novel·la espanyola? Jo us diria que La Regenta i, per ventura, Cela. Per què perdre el temps amb Cinco horas con Mario? No és molt millor llegir simplement el darrer capítol (el monòleg de Molly Bloom) de l'Ulisses? A qui li pot interessar avui un tal Félix Rotaeta, tenint Barth, Calvino, Handke, Coover, Barthelme o, a casa nostra, Monzó.
Crec profundament que construir una cultura nostra passa per relacionar-se amb totes les cultures autèntiques (i jo recomanaria la italiana i l'anglosaxona) del món. De cap manera relacionar-se amb elles a través de la cultura espanyola."
(Del «Pròleg» al llibre L'espai del senglar)
Es podria dir pràcticament el mateix de la narrativa. Què queda després de Cervantes i Quevedo de la novel·la espanyola? Jo us diria que La Regenta i, per ventura, Cela. Per què perdre el temps amb Cinco horas con Mario? No és molt millor llegir simplement el darrer capítol (el monòleg de Molly Bloom) de l'Ulisses? A qui li pot interessar avui un tal Félix Rotaeta, tenint Barth, Calvino, Handke, Coover, Barthelme o, a casa nostra, Monzó.
Crec profundament que construir una cultura nostra passa per relacionar-se amb totes les cultures autèntiques (i jo recomanaria la italiana i l'anglosaxona) del món. De cap manera relacionar-se amb elles a través de la cultura espanyola."
(Del «Pròleg» al llibre L'espai del senglar)
* * *
Etern estupor, tot ha d'ésser inexacte
tot ho vull inexacte: l'arbitrari
ordre del record, el demà imprevisible
com el dibuix dels cossos als llençols
després d'hores esbandides, quan l'amant
sota l'amant, l'amant dins l'amant,
exhaurits, es freguen i es xuclen
amb xipolleig de sang: país de foc
i d'innocència.
Inexacte com el vol
de la ploma o el cant de l'ocell,
mudable com foren els déus d'un temps,
o la mar o els rius proverbials;
i tanmateix és vida, tot té efecte,
com la gota de cascall als llavis de l'infant.
(Del llibre Quadern d'Es Llombards)
tot ho vull inexacte: l'arbitrari
ordre del record, el demà imprevisible
com el dibuix dels cossos als llençols
després d'hores esbandides, quan l'amant
sota l'amant, l'amant dins l'amant,
exhaurits, es freguen i es xuclen
amb xipolleig de sang: país de foc
i d'innocència.
Inexacte com el vol
de la ploma o el cant de l'ocell,
mudable com foren els déus d'un temps,
o la mar o els rius proverbials;
i tanmateix és vida, tot té efecte,
com la gota de cascall als llavis de l'infant.
(Del llibre Quadern d'Es Llombards)
* * *
Corrents errívols del llim i de l'arena
XII
El talp vaga pels camins humits
a través de xarxes orbes, laberints
que s'obren com boques negres de fera.
Allà l'espera el pacient carnisser,
el rodó esguard de l'òliba nocturna,
el pueril vol de la rata-pinyada,
la immensa crueltat dels infants.
Així, tu et perds pels corredors
viscosos de l'oblit, pels verds safareigs
de la consciència i quan surts
trobes els paranys
tibants,
el terrible tro del caçador,
l'eixordant clam
de les màscares i els espills.
(Del llibre L'espai del senglar)
XII
El talp vaga pels camins humits
a través de xarxes orbes, laberints
que s'obren com boques negres de fera.
Allà l'espera el pacient carnisser,
el rodó esguard de l'òliba nocturna,
el pueril vol de la rata-pinyada,
la immensa crueltat dels infants.
Així, tu et perds pels corredors
viscosos de l'oblit, pels verds safareigs
de la consciència i quan surts
trobes els paranys
tibants,
el terrible tro del caçador,
l'eixordant clam
de les màscares i els espills.
(Del llibre L'espai del senglar)
* * *
Alumnes
I quan us veig amb els ulls enrogits
d'herba, de ginebra, de cervesa,
trontollant a la barra de tots els bars de matinada,
estic content d'haver-vos ensenyat qui era en Rilke
i qui era en Malcolm Lowry
i com es un gin-tònic a Bombay,
tu, Joan, de la perdiu llegendària,
i tu, Cati, que gaudires de l'aviram,
tu, Guillem, i tu, Mateu, fill de Sant Joan,
els meus alumnes, els meus amics,
els meus iguals, els meus bandarres fills de puta,
i estic content perquè mai no fareu res més, cap altra cosa
que beure, riure, parlar amb enginy, sense impaciència,
i esperar ben tranquils que pel mateix preu
us dugui qualcú la independència.
(Del llibre Bolero)
I quan us veig amb els ulls enrogits
d'herba, de ginebra, de cervesa,
trontollant a la barra de tots els bars de matinada,
estic content d'haver-vos ensenyat qui era en Rilke
i qui era en Malcolm Lowry
i com es un gin-tònic a Bombay,
tu, Joan, de la perdiu llegendària,
i tu, Cati, que gaudires de l'aviram,
tu, Guillem, i tu, Mateu, fill de Sant Joan,
els meus alumnes, els meus amics,
els meus iguals, els meus bandarres fills de puta,
i estic content perquè mai no fareu res més, cap altra cosa
que beure, riure, parlar amb enginy, sense impaciència,
i esperar ben tranquils que pel mateix preu
us dugui qualcú la independència.
(Del llibre Bolero)