August Bover
Antologia
Del teu areny, en vam fer un paradís
limitat per la mar i les savines.
Tots els nostres somnis adolescents
corrien descalços damunt la sorra.
Gaudíem del bres de totes les ones,
teníem el do de totes les llengües,
fruíem dels sentits a flor de pell.
I, tenyits de sol i amarats de lluna,
crèiem que els temps estaven canviant...
Ara els meus records jeuen sota tones
de ciment, vora la mar ultratjada.
(D'En pèlag d'amor, 1999)
The Lament For Cala Llonga
Of your sand, we made a paradise
bound by the sea and the savins.
All our dreams of youth
ran unshod over the beach.
We enjoyed the cradle of all waves,
had the gift of all foreign tongues
delighted at the blossoming of feeling.
And, sun dyed and moon soaked,
believed that times they were a-changin'…
Now, my memories lie under tones
of cement, next to the injured sea.
(From En pèlag d'amor [In a Sea of Love] (1999), translated by Anna Argemí-Catllà Carson and Jacqueline Hurtley)
* * *
Ciutadella vella
Al fosquet les monges resen,
i amunt i avall de ses Voltes
xisclen esbarts d'oronelles.
*
Pels carrers hi ha les petjades
dels cavalls i els cavallers,
i gotes de llimonada.
*
Les velles pedres es planyen,
davant l'agulla des Born,
del mal de l'urpa otomana.
*
La teva imatge segella
les calmes aigües del port,
ara que hi sagna el capvespre.
(D'En pèlag d'amor, 1999)
* * *
Borden els gossos.
Els caçadors s'apleguen,
al Coll de Josa.
Flaires de mort a l'alba;
fugen corrent els cérvols.
*
Altes senderes,
ara de neu cobertes,
camí de bruixes
i d'alguna besàvia,
velles trementinaires.
*
La vall tremola
al so de la tronada.
Els llampecs brillen
per damunt les cingleres,
allí on les bruixes dansen.
*
Cada tempesta
deixa el poble a les fosques.
Però tens llenya,
un quinqué i els poetes
als qui sempre retornes.
*
T'és excessiva,
la solitud, a voltes.
Sentir, voldries, veu amiga,
si hi hagués cobertura...
*
La llum de l'alba
ja veu feinejar als masos.
I, amb la munyida,
les ferrades s'emplenen,
talment, de neu calenta.
*
Mentre bull l'olla,
la padrina repassa
velles rondalles.
Un món màgic pren vida,
tot penjant dels clemàstecs.
(De L'hivern sota el Cadí, 2001)
The dogs are barking.
The hunters meet
at the Coll de Josa.
A whiff of death at dawn;
deer flee.
*
High roads,
covered now with snow,
path of witches
and the occasional great-grandmother,
old medicine women.
*
The valley trembles
at the thunderclap.
A dazzle of lightning
glints above the crags
where the witches dance.
*
Each storm
leaves the town in the dark.
But you have firewood,
an oil lamp, and the poets
you always turn to.
*
Occasionally,
the solitude overwhelms you.
You would love to hear
a friendly voice
if only there were coverage...
*
The light of dawn
sees the farms already at work.
In the milking
the buckets fill up
with warm snow.
*
As the pot boils
a grandmother recalls
old stories.
A magical world comes to life
hanging from the pothooks.
(From L'hivern sota el Cadí [Winter at the Foot of the Cadí Mountains] (2001), translated by Mary Ann Newman)
* * *
Un sol roent,
i petjades que fugen
camí del Nord.
Només la sal.
Al jaç dels antics llacs,
la set és blanca.
Les serps i el vent
ondulen el lleu rastre
sobre les dunes.
Els grocs llangueixen.
Una ombra entre les iuques?
El coiot passa...
Nit rere nit,
en plena volta brillen
els grans de sorra.
(De Mojave, 2006)
A redhot sun,
and footsteps fleeing
northward bound.
Nothing but salt.
In the ancient lakebeds,
the color of thirst is white.
Serpents and the wind
ripple their shallow trail
on the dunes.
Yellows languish.
A shadow among the yuccas.
A coyote slips by…
Night after night,
deep in the vaulted sky
shine grains of sand.
(From Mojave (2006), translated by Mary Ann Newman)
* * *
La nit entrada,
quan s'adormen els masos
i es queda sola,
puja als tossals, la lluna,
s'esmuny per les terrasses…
*
Als bancals dormen
els ceps, sota la boira,
i a cada branca
d'ametllers i oliveres
hi floreix la gebrada.
*
Neu a la serra
i vinyes despullades:
temps de mans balbes,
de vi dins cups i tines
i d'oli a les almàsseres.
*
Glops de garnatxa
vora la llar encesa,
els padrins xerren:
carlins i fil·loxera,
les veremes piades...
*
El sol matina
i arreu s'escampa un xiscle
groc de ginesta.
Com aquell qui no gosa,
surt del cau la tortuga.
*
Núvols benignes
alguna tarda ruixen
la terra seca.
Queda un perfum, a l'aire,
de vinya eixamorada.
(De Terres de llicorella, 2008)
* * *
L'eco, el futur... i nosaltres
Tot a l'abast de la mà, si demà,
hereus de més d'un passat, amagat
rere paraules de fum, el costum,
el crit glaçat de la por i el dolor,
fugim d’aquest aspre clos sense flors
—erma pastura de braus, i d'esclaus—,
capgirem l'advers destí i, a la fi,
bastim un futur tots junts, per fecunds
camins oberts a l'espai, allí on mai
s'apagui el suprem anhel, ni l'estel,
on damunt del fosc ahir, l'avenir
esdevingui esponerós, ben airós,
talment com la vida creix, quan reneix.
Caldrà, només, que vulguem. Gosarem?
(De Cloc!, 2011)
* * *
El faroner del cap d'Artrutx
El faroner del cap d'Artrutx
guaita de dalt de la talaia
i es torra uns crancs o una palaia
amb foc de llenya de baldruig.
Un glop de gin, mai no el defuig,
i amb una pipa fuma pota,
entaforat dins la granota
rep tot l'embat, quan fa ventpluig,
o al primer lloc cerca sopluig.
De nits combat la soledat,
arrecerat sota teulat,
tocant, d'oïda, el sacabutx.
Busca tresors entre el rebuig
que van deixant-li les onades
—fets de petxines virolades—,
per no cremar l'últim cartutx...
Quan, al fosquet, el sol ja fuig
i els ocells tornen a la branca,
d'un saltiró salta la tanca
i, si no atrapa algun falutx,
no li comporta cap enuig
anar nedant fins a Mallorca
per contemplar un tros de Menorca
i, allí, enfilar-se al cim d'un puig,
devora el port de Fornalutx,
per veure si pot albirar,
"a s'altra banda de la mar",
la llum que fa el seu far d'Artrutx.
(De Cloc!, 2011)