[...] En aquest Cloc! l'August Bover s'acull a la tradició verbívora de la literatura potencial, encetada pels matemàtics i poetes francesos del grup Oulipo fa només mig segle. Una tradició que, en català, han explorat amb fruïcio poetes com ara Víctor Sunyol o Jordi Vintró, i que tot just acaba d'arribar al seu zènit amb els exercicis d'estil (i d'espill) del nord-català Joan-Lluís Lluís al seu monumental i recentíssim Xocolata desfeta. Aquest Cloc! no clou res, sinó que obre noves vies per a la literatura potencial en la nostra llengua.

[...] Partint de la doble doble ela lul·liana –Llull és, segons els oulipistes, el primer de la tribu, un "plagista a l'avançada"– Bover llisca pels procel·losos camins d'algunes de les traves més historiades. Fa poemes amb eco, explora els gentilicis desplaçats, confegeix lipogrames monovocàlics amb les cinc vocals, explota la reconeguda rendibilitat del català per a la pràctica monosil·làbica i escriu delicioses seqüències en les quals cada vers és un tautograma, és a dir, està compost per paraules que comparteixen inicial [...].

Però si la lectura de Cloc! ens fa boveristes és perquè Bover no es limita a reproduir les traves més clàssiques sinó que, enjogassat i conscient del que té entre mans, explora noves traves més o menys originals. Vindica el polèmic guionet i es fixa en alguns caracters per acomboiar-los en poemes brillants i vibrants. Balla tangos triftonguistes amb els triftongs, explora la diüresi seca de la ü amb dièresi, desenvolupa una variant clarament catalana de l'homofonia, que podríem batejar com a neutralisme homofònic o desenterra un munt de rimes possibles que admet l’abrupte topònim menorquí d'Artrutx.

La lletra és genètica per a August Bover, les inicials del qual enceten l'alfabet. Si AB es fixa en la Ç es fa cetrencadista, si en la H haquista, si vol S es fa sibil·lant, si vol F se'n va a Efes, si vol Y s'hi aboca a la grega... Dues eles fan ella i ics també fa xeix. Ni el punt volat de la ela geminada no resisteix l'atac boverista. Al capdavall, les traves que generen aquest Cloc! no són travetes sinó travesses que tan aviat ens porten al país dels febles, o de les partícules clítiques, com al de les onomatopeies del terrabastall més fort [...].

La millor manera de llegir Bover és buidar la ment d'apriorismes i obrir-la a noves aproximacions que emanen de cada trava. Es tracta d'exercitar l'anomenat pensament lateral per poder relacionar elements aparentment inconnexos [...] i emocionar-se amb cada troballa. L'enginy és interclassista. No cal tenir grans coneixements per solaçar-s'hi. N'hi ha prou a saber mirar les paraules de reüll, amb els ulls de qui veu el món per primera vegada. Cada vegada. L'exercici sempre paga la pena, perquè els secrets de l'enginy no són tan gratuïts com semblen."

(Màrius Serra: Boverisme, "Cloc!", 2011, p. 7-9)