"[...] una plaquette llena de sugerencias y posibilidades. Contiene tan sólo tres espléndidos poemas, traducidos por Mary Ann Newman al inglés y Denise Boyer al francés, y unas evocativas ilustraciones de Salvador Alibau. Son tres poemas que se revelan una auténtica sorpresa por su decidida voluntad de aproximación a lo foráneo, a la literatura internacional, de una manera tan destacada que, si sólo leyéramos las traducciones, no podríamos suponer en modo alguno que el poeta es catalán. Despojado de idiotismos, de idiosincrasia catalana, de una concepción cerrada de la literatura en catalán sólo por y para catalanes, August Bover se encara precisamente con lo identitario, es el único modo para aproximarse a ese otro tan esquivo, a una personalidad tan lejana como atrayente, la de los indios [...]."

(Jordi Galves: "Lluvia en el desierto", La Vanguardia. Cultura/s, 29 d'agost de 2007, p. 7)
 

* * *
 

"[...] A Mojave, doncs, August Bover s'acosta a l'haiku d'una manera personal, i no tan sols perquè l'apliqui a un àmbit tan específic com és el dels pobles nadius nord-americans. Que és bon coneixedor de la forma, ho demostrava a Terres de llicorella, traduint al català, amb gran encert, haikus de Buson, Shiki, Ransetsu i Bashô, i també es fa evident en aquesta obra, per bé que l'autor no s’està d’emprar-la de la manera que més convé al seu discurs.

El tret que més directament i reveladora lliga Mojave amb les deus d'on sorgí l'haiku japonès és la manera com cada estrofa —cada haiku individual— es projecta en la següent, i com aquesta sorgeix dels ecos que l'anterior ha generat. Així, els disset haikus que integren l'obra no són peces separades, que cal llegir de manera independent —com passa en molts volums d'haikus actuals, sobretot en aquells que adopten una aproximació «purista» al gènere—, sinó un enfilall de baules que acaba teixint un tot que és més que la suma de les parts.

[...] August Bover, però, no es limita a jugar amb la ressonància de l'haiku, sinó que trasllada l'efecte calidoscòpic del haikai no renga al nivell macrotextual. Així, Mojave s'articula en tres seccions, cadascuna de les quals interacciona amb la precedent i/o la següent fonent-s'hi o divergint-hi. A més, el nombre d'haikus que integren cada secció és el mateix que el de síl·labes que formen cadascun dels versos d'aquesta forma estròfica —cinc, set, cinc—, amb la qual cosa l'autor ens avisa que el text és, de fet, un «hiperhaiku» —potser no és casual que la paraula que el clou sigui, precisament, l'anglicisme on-line—. D'aquesta manera, s'avisa el lector que no s'ha de limitar a acarar unes estrofes amb les altres, sinó que haurà de considerar quina és la relació que les tres seccions mantenen entre elles, i quines conseqüències se'n deriven."

(Jordi Mas López: "Mojave, d'August Bover", 2011)
 

* * *
 

"[...] La forma, en aquests poemes, transcendeix. No és una mera carcassa. Hi ha un estret lligam amb el contingut: és en gran part la sintaxi escarida el que suggereix profunditat. Dels versos que componen Mojave emana un esforç per a captar la perfecció senzilla, immanent a la natura i a l'existència.

De l'estil d'August Bover sempre m'ha impressionat la fondària de les idees i l'acurada arquitectura formal. Però sobretot arriba al cor de manera especialment directa la seva capacitat per a reproduir el silenci mitjançant les paraules, una tècnica que ja va demostrar dominar en el recull L'hivern sota el Cadí. Els poemes d'August Bover conviden de manera especial a la lectura intensiva, de manera que les tres pàgines de Mojave amb els tres poemes en català es converteixen en hores i temps que semblen haver-se aturat. És, el seu, un silenci ple de vida, de moments emotius i de moviments secrets. Com la vida en un desert. Com la vida en el desert de Mojave [...]."

(Aina Torrent-Lenzen: "Entre la quietud i el moviment, el present i la història: una aproximació a la poesia d'August Bover", Kooperativer Hochschulschriftenserver NRW (KOPS), Online Publikationsverbund der Universität Stuttgart, 2007)