"[...] se situa de ple en la llarga posteritat del tanka ribià. Es tracta en efecte d'un "llibre d'estació" en el sentit més estricte de la paraula, en aquest cas de poemes d'hivern que consisteixen tots en l'evocació puntillista, impregnada d'una mena de tendresa fraternal, d'un detall humà, animal, vegetal o mineral observable a la comarca durant l'hivern [...].

Ens trobem aquí, en conclusió, davant una forma de paradoxa. Aquests tanka són més arrelats que molts altres (començant pels de Riba) en una realitat catalana situada i datada; però si admetem que una forma poètica, fonamentalment, no es defineix pas pels seus temes concrets, sinó més aviat per les peculiars vivències que aconsegueix de transmetre, la presència molt més palpable de l'aware porta a considerar-los també com a més amarats de l'esperit japonès original, transposat al nostre món de ràpids i profunds canvis. Hi ha més: si recordem que copiar els medievals, com deia Gabriel Ferrater, dóna la garantia de ser original, ja que en un context diferent el ressò i la significació d'una escriptura no poden deixar de ser-ho també, direm que la fidelitat essencial al vell model japonès, per una altra aparent paradoxa, confereix a L'hivern sota el Cadí una originalitat poderosa."

(Denise Boyer: "L'hivern sota el Cadí", Revue d'Études Catalanes, núm. 5, 2003, p. 166-167)
 

* * *
 

"[...] No hi ha res de més difícil que escriure amb la total transparència amb què el nostre autor ho ha fet. Així és com cal definir l'estil amb què han estat inspirades aquestes intenses i commovedores tankes seguint la més rigorosa petja [de] les tradicions orientals. [...] petits universos, alhora calms i exclamatius, alhora meravellats i en perpètua creació, són els que trobareu reflectits en cadascuna de les tankes que apareixen a L'hivern sota el Cadí d'August Bover, que ha assolit el difícil art de fer-se transparent a fi [i] efecte de deixar escolar les seves sensacions pel sedàs de la llum intemporal que el desmaterialitza de tal manera que l'escrit el transcendeix personalment."

(Teresa Costa-Gramunt: "Petjades d'Orient", L'Eco de Sitges, 19 de maig de 2001, p. 12)
 

* * *
 

"[...] Bover ja va demostrar al seu primer poemari, En pèlag d'amor, la seva destresa a l'hora de cenyir-se a un paisatge i netejar els poemes. Llavors la tanka apareix com la forma ajustada per al seu vers, senzill i evocador, que és el que demana l'estrofa japonesa. Les 40 que conté L'hivern sota el Cadí, dividides en tres parts, fan gala de pulcritud i amor per la natura, sense oblidar-se mai de la petjada imprescindible de l'home".

(Andreu Gomila: "El temps a les muntanyes", Avui.Cultura, 4 d'octubre de 2001, p. XIII)
 

* * *
 

"Quaranta poemes de tan sols cinc versos amb una mètrica breu i estricta que l'autor és capaç de modelar amb una gran precisió i que en comptades ocasions l'obliga a forçar la construcció sintàctica. El llibre s'estructura en tres seccions: La muntanya, La neu i La vall, que presenten una progressiva d'un paisatge d'entrada esquerp i mític i que és a poc a poc subjectivitzat per la veu poètica. L'experiència compartida de l'hivern, que dóna majestuositat a l'entorn però també l'endureix, alenteix la percepció i aprofundeix els sentiments com en una convalescència solitària on brillen els moments de cada tanka com pinzellades impressionistes. És especialment destacable l'equilibri aconseguit en la imatge, construïda al llarg de diversos poemes, de la mirada poètica que guaita a l'exterior des del refugi d'un orri, en què el recolliment s'ajunta amb la precarietat davant una natura que s'imposa i fa batre les portes. Una fragilitat que revalora enormement el record de les antigues generacions que han construït una manera de viure en el lloc que encara perdura però que ja comença a desaparèixer [...]."

(Raül David Martínez. "Poètica minimalista", Presència, núm. 1.529, 17 de juny de 2001, p. 30)
 

* * *
 

"Però és la conjunció de l'espai, del temps i de la percepció del poeta que atorguen al llibre el caràcter unitari i compactat que presenta, i que comporta una facilitat de lectura no gens desprovista de la profunditat de les coses senzilles i d'una determinada manera de dir. Aquest és un dels grans encerts del llenguatge poètic d'August Bover, ja manifestat en el seu anterior llibre de poemes En pèlag d'amor".

(Vinyet Panyella: "Lectures d'estiu (2) L'hivern sota el Cadí, d'August Bover", L'Eco de Sitges, 28 de juliol de 2001, p. 46)
 

* * *
 

"Aquesta voluntat essencial de reduir el llenguatge i concentrar-lo en imatges de gran força, a L'hivern sota el Cadí ja ve marcada per l'elecció de la forma: es tracta d’un conjunt de tankes [...]. August Bover sap combinar l'exaltació universal del paisatge amb la visió paricular, i aquesta mixtura és el que dóna a la sèrie de tankes un aire personal [...]."

(Jordi Puntí: "La part invisible de l'iceberg", El País. Quadern, 17 de maig de 2001, p. 4)
 

* * *
 

"[...] L'hivern sota el Cadí ens presenta una poesia d'impressions paisatgístiques, fruit de la contemplació del Pirineu, plena de vitalitat i de notes personals, tot i l’aparent fredor de la tanka.

[...] La muntanya, completament nevada a l'hivern, amb els animals que hi viuen i el llegendari que la tradició popular hi associa, però no exempta d'elements moderns (un helicòpter, un telèfon mòbil, l'esport de l’esquí, un jeep, un tractor, etc.) que l'apropen a la nostra realitat.

[...] Com la vida lenta que el poeta ha tastat a la muntanya, L'hivern sota el Cadí ens convida a una lectura pausada d'aquests poemes breus, d'una perfecció absoluta, que ens suggereixen constantment un devessall d'imatges i de sensacions i ens transporten a un món real i alhora màgic."

(Pere Rosselló Bover: "Poetes d'ara", El Mirall, núm. 132, maig 2002, 39)