Aurora Bertrana (Girona 1892- Berga 1974) és una personalitat singular dins la literatura catalana. Autora amb una bibliografia àmplia que s'estén al llarg de tot el segle XX, és especialment coneguda pels seus llibres de viatges. El primer llibre que publica (Paradisos oceànics, 1930) esdevé un èxit i un escàndol en la societat del moment; aquesta recepció li permet de fer-se un lloc com a intel·lectual cosmopolita a la Catalunya dels anys trenta. Bertrana és una viatgera impenitent que utilitza el coneixement d’altres cultures per qüestionar la prepotència blanca i, naturalment, la catalana.

Tot i cultivar molts gèneres literaris, les seves Memòries, publicades en dos volums (1973 i 1975), són l'altra gran obra d'Aurora Bertrana. En elles dona forma al seu particular trajecte vital, que la porta a conèixer cultures exòtiques (la Polinèsia i el Marroc) i a viure fets històrics essencials del segle XX, no només de Catalunya (la Guerra Civil que viu des de Barcelona) sinó també a escala europea (la Segona Guerra Mundial i la postguerra vista des de Suïssa).

Bertrana és una escriptora que sap aportar a la seva obra literària tota la singularitat de la seva personalitat i biografia.


Pàgina elaborada per Daniel Pitarch per a l'AELC.
Actualització: Helena Molist per a l'AELC.
Fotografies: Fons Bertrana UDG.