Carles Batlle (Barcelona). Autor teatral i novel·lista.

Entre les seves obres dramàtiques, destaquen Temptació, estrenada l'any 2004 al Teatre Nacional de Catalunya i al Burgtheater de Viena, també amb muntatges a França, Alemanya, Itàlia, Turquia, Txèquia, Grècia o Iran (l'obra ha estat traduïda a més d’una desena de llengües); Combat (1995-1998), estrenada i publicada a diversos països d'Europa i Amèrica; Suite (premi SGAE 1999, també publicada en francès i italià); Oasi (2001, premi Josep Amatller 2002), que va obtenir el premi a la millor traducció a l'alemany al Festival del Stadt Theater de Bremen el 2004; Trànsits (2006-07), estrenada a la Sala Beckett de Barcelona i al Festival Temporada Alta de Girona l'octubre de 2007 (també ha estat publicada en diverses llengües); Oblidar Barcelona, que va obtenir el prestigiós Premi Born 2008;  Zoom, guanyadora del Premi 14 d'abril 2009 i estrenada a Barcelona en la temporada 2011-2012;  Nòmades (2018-19, Premi Octubre 2019) i Still Life. Monroe-Lamarr (Premi Roda, 2018), estrenada al Teatre Nacional de Catalunya la temporada 2019-2020.

Kàrvadan. La llegenda de l'impostor, novel·la publicada la tardor de 2012 en català i castellà, és el primer volum d'una trilogia d'aventures ("fantasy") situada a l'Alta Garrotxa. La continuen Sota l'ombra del drac de pedra (2014) i De la sang dels blaus (2016). L’any 2022, ha publicat la novel·la històrica La doble vida d’Okita Sōji (Editorial Columna).

Ha traduït textos d’autors teatrals francesos com ara Jean-Yves Picq, Joseph Danan, David Lescot, Frédéric Sonntag, Marie Dilasser o Baptista Amann. També, conjuntament amb Yldiray Illeri, ha traduït l’autora turca Yesim Özsoy.

Com a assagista, ha escrit, entre altres, Adrià Gual (1891-1902): per un teatre simbolista (premi Crítica Serra d’Or, 2002) o, recentment, El drama intempestiu. Per a una escriptura dramàtica "contemporània" (2020).

Ha estat director de l'Obrador, espai d'experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona entre 2003 i 2009 i director de la revista teatral Pausa durant més de deu anys (fins al 2017). També ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe (Wiesbaden, Alemania). Entre el 1998 i el 2005 va ser membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya. Els anys 2003 i 2004 va ser dramaturg resident al TNC. L'any 2004 va ser seleccionat per presentar la seva obra Versuchung a l'Stückenmarkt de Berlín. És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Director de Serveis Culturals de l'Institut del Teatre i, actualment, és el director de la revista acadèmica Estudis escènics.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Contacte amb l'autor

• "La segmentació del text dramàtic contemporani (un procés per a l'anàlisi i la creació)", dins Estudis escènics. Barcelona, Institut del Teatre, núm.33-34, hivern 2008.
• "Apunts sobre la pulsió rapsòdica en el drama contemporani", postfaci a Jean Pierre Sarrazac (ed.): Lèxic del drama modern i contemporani. Barcelona, Institut del Teatre, 2008.
• “Model, partitura i material en l’escriptura dramàtica contemporània: una solució”, dins Drama contemporani: renaixença o extinció, París, Université Paris-Sorbonne, Institut del Teatre, UPF, 2016.
• ”Estudi introductori” amb Enric Gallén a Adrià Gual: Teoria escènica, Barcelona, Punctum/ Institut del Teatre, 2016.
• Introducció a Henrik Ibsen: Casa de nines, Barcelona, Edicions 62, 2011.
• "El còmic: una dramatúrgia mestissa", dins Estudis escènics. Barcelona: Institut del Teatre, núm. 39-40, hivern 2013.

Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació: Arxiu personal de l'autor.
Fotografies: © Eric Didym, Mousson d'été, 2009 (pòrtic); arxiu personal de l'autor.